’Gordo de feria’: una novel·la de barri

Vivim en els temps de l’adjectiu innecessari, de l’excés de subordinades i de la incapacitat de manejar les el·lipsis amb destresa. Cada llibre que surt al mercat sembla competir en gruix i pes amb l’anterior, i la literatura –en molts casos– acaba quedant a un costat en favor de l’entreteniment. Per això cada novel·la d’Esther García Llovet és un esdeveniment. En tan sols 160 pàgines és capaç d’explicar una història, de divertir gairebé fins al riure, de ficar el dit a la nafra del social i de retratar el Madrid contemporani sense que falti una sola coma.

Castor és humorista. Viu al Madrid de les rases i les barres de bar. Està cansat de l’èxit, de les firmes i dels fans. I gràcies a una sèrie de casualitats no només té diners per posar-hi remei sinó també un doble exacte a ell: Julio, un cambrer insuls i en aparença beneit que tan sols necessitarà guanyar una mica de pes per convertir-se en una altra persona. En Castor. 

La prosa de Llovet destaca per la seva senzillesa i la seva sequedat. Però això no és un obstacle perquè al llarg del llibre trobem

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

frases d’una bellesa torbadora. Els diàlegs sense acotacions i el domini de la gestió del temps aconsegueixen un text net i depurat. Llovet no subestima els seus lectors i els sap capaços d’omplir els buits amb què sembra les seves obres. Juga amb el localisme en les seves ambientacions –sabent que els barris no difereixen tant uns dels altres– i amb l’estranyesa. Explota el potencial d’allò que per a alguns resultaria anodí. I el resultat és magistral, un ‘noir’ surreal i poc convencional. Una autèntica ‘rara avis’.