El dilema: o moren tres nens o cinc avis

Ètica. Això ja no es porta a la tele. Tripijoc. «Que el mundo fue y será una porquería, ya lo sé. Hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor, ignorante, sabio o chorro, generoso o estafador...» cantava el Polaco Roberto Goyeneche acompanyant el bandoneó d’Astor Piazzolla. Vaig veure fa uns dies una breu però bonica crònica al TN (TV-3) del seu corresponsal a l’Argentina Joan Biosca. Ens ensenyava les cantonades de Buenos Aires plenes de joves músics homenatjant Piazzolla, de qui es compleixen ara 100 anys del seu naixement i 29 de la seva mort. Ètica dèiem. ¡Ah! Aquesta és una actitud existencial que pràcticament ha desaparegut de la tele. Hi ha excepcions. En la que continua sent per mi la millor sèrie hispana que s’emet en aquests moments, Merlí Sapere Aude, temporada 2 (M+), la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona María Bolaño (María Pujalte) planteja als seus alumnes un dilema. En un laboratori de Pennsilvània estan programant un automòbil autònom. Sense conductor. Si el cotxe es queda de sobte sense frens, i tres nens creuen un pas de vianants per un costat, i cinc avis per l’altre, ¿quina és l’elecció correcta? ¿Fer un cop de volant i envestir els tres nens, o els cinc avis? Això ho va plantejar per primera vegada, amb un tramvia, la filòsofa britànica Philippa Foot el 1967. Continua sent un dilema tremend. I continua concitant una angoixa horrorosa: ¿què és l’ètic? Merlí Sapere Aude és una sèrie formidable. Ajuda a pensar. En aquesta segona temporada el jove Pol (Carlos Cuevas) es posa a treballar de cambrer al Satanassa. ¡Ah! El Satanassa va ser un antre colossal d’aquell Gayxample de la Barcelona pre i postolímpica. El nostre company Carles Cols va advertir una vegada aquí, a EL PERIÓDICO, que la gauche divine va ser immortalitzada per Maspons, Miserachs, Pomés, Colita..., però el Satanassa no ha tingut retratista. Té raó.

  A Merlí li han retut un homenatge a aquest local. L’han recreat i el dirigeix el Dino (Eusebio Poncela), un vell murri de la nit, savi i irònic. El Pol li ensenya a preparar Bloody Mary’s mentre li explica, a l’estil de José Agustín Goytisolo, que al món també hi ha llobatons bons. Però molt pocs. A la professora María li diu: «Jo t’arreglo els cabells i tu em fas a canvi una classe d’ètica». Efectivament. Ètica i estètica. D’això ja no en queda. Només Tripijoc. ¡Ah! Segueixin Merlí. És de les poques sèries que valen la pena.