La mezzosoprano Christa Ludwig mor als 93 anys

La mezzosoprano alemanya Christa Ludwig va morir el dissabte 24 d’abril, als 93 anys, a Klosterneuburg, al nord de Viena, segons ha informat aquest diumenge la televisió pública austríaca. La llegendària intèrpret, tota una inspiració per a diverses generacions de cantants, va desenvolupar la seva carrera al costat dels més grans de la seva època, entre els quals es troben altres noms de llegenda com són els directors musicals Karl Böhm, Otto Klemperer, Herbert von Karajan o Leonard Bernstein.

Notícies relacionades

El Dickens més social parla dels temps difícils

"El 22@ no ha de quedar buit si no es treballa"

Les seves qualitats vocals la distingien per la seva elegància en el fraseig, per la bellesa del seu inconfusible timbre i per la seva superba capacitat per assimilar diferents gèneres i estils, ja que va cultivar amb igual domini tant l’òpera com la música simfònica i el ‘Lied’ alemany. Intèrpret inquieta i d’una gran cultura, va pontificar a l’assumir i donar vida a les principals obres per a la seva corda de Beethoven, Richard Strauss o Wagner, però també va ser una gran en Verdi o Berlioz, fins i tot en repertoris aliens a la seva vocalitat com eren Bellini –va gravar ‘Norma’ amb Maria Callas–, Puccini –la seva Suzuki de ‘Madame Butterfly’ és insuperable– o Mozart –la seva Dorabella de ‘Così fan tutte’, al costat d’Elisabeth Schwarzkopf, va deixar empremta–, però sens dubte els seus papers més afins van ser Leonore de ‘Fidelio’ de Beethoven, Oktavian i la Mariscala de ‘Der Rosenkavalier de R. Strauss o Kundry de ‘Parsifal’, de Wagner, personatges que són només una mostra del seu gran poder escènic. La seva grandesa, en tot cas, es posa de manifest de manera particular en el repertori simfònic i liederístic, sent tota una referència en aquest àmbit en Bach, Schubert, Schumann, Hugo Wolf i, per descomptat, Richard Strauss. Va assolir la cimera amb el repertori de cançó simfònica de Gustav Mahler –els principals cicles del qual va deixar gravats per a la posteritat–, així com en obres en les quals regnava sense discussió possible, com la ‘Rapsòdia per a contralt’ de Brahms.

Poques actuacions a Catalunya

El 1994, al retirar-se dels escenaris, va publicar les seves memòries, ‘...Und ich wäre so gern Primadonna gewesen’ (‘M’hauria encantat haver sigut una prima donna’), i, malgrat no haver freqüentat els escenaris espanyols –al Liceu només va interpretar el ‘Rèquiem’ de Mozart en la dècada de 1960 i un recital en la de 1990–, el 2009 va ser guardonada amb la distinció a tota una carrera en la quarta edició dels Premis Lírics Teatre Campoamor, els quals agrupaven els teatres i temporades espanyoles d’òpera i sarsuela. Nascuda a Berlín el 1928, després de formar-se i començar la seva trajectòria a Alemanya, el 1955 es va integrar a l’equip de la Staatsoper de Viena, entitat amb la qual va estar vinculada gairebé quatre dècades. La seva carrera la portaria pels escenaris més respectats, com els de Londres, Bayreuth, Nova York o Milà.