Els drets culturals dels barcelonins: la joia dels barris

I precisament en aquesta època de pandèmia ha adquirit encara més rellevància el rol que juga el programa Barcelona Districte Cultural per garantir el dret a la cultura. Fins i tot en mesos en què la majoria de teatres, cines i sales de concerts estaven tancats, els centres cívics han sostingut un dels escassos circuits en què els artistes podien continuar treballant i als quals el públic podia continuar assistint. A la tardor, de fet, es va recuperar la majoria de les actuacions cancel·lades en els primers mesos de confinament.

La injecció econòmica del cicle permet als centres cívics programar actuacions que no estan a l’abast dels seus pressupostos. Però la valoració que fan del Barcelona Districte Cultural va més enllà. «Aquest cicle permet potenciar la cultura als barris i dona més visibilitat a la tasca dels equipaments culturals de proximitat», explica Irene Armangué, directora del Centre Cívic Albareda del Poble-sec. «Per a nosaltres, incorporar-nos a aquest cicle ha suposat un salt quantitatiu i qualitatiu», reconeix Mar Llopis, directora del Casal Font d’en Fargues. Fins i tot detecta que «els veïns del barri miren ara amb millors ulls i més interès la resta de programació que oferim».

Un comitè en xarxa

Armangué ressalta també que el Barcelona Districte Cultural els ha permès «crear xarxa amb altres equipaments de la ciutat». Això és així perquè la programació es treballa en comissions formades per treballadors de cada centre. Cada equipament que se suma al circuit s’ha d’integrar a una de les tres comissions (dansa-circ, teatre i música) i proposar mitja dotzena d’espectacles que es debatran en equip i dels quals sortiran 14 candidats per a cada disciplina. Després cada centre cívic escollirà els cinc o sis que més puguin interessar el seu públic, descartant abans els que, per la seva complexitat tècnica o per incompatibilitats de dates, siguin inviables. És un cicle que impulsa l’ajuntament, però es decideix i programa de forma descentralitzada.

«Un dels moments que ens grinyolava del projecte era aquest en el qual t’has de tancar al despatx a veure vídeos per escollir quins espectacles programaràs», explica Mar Llopis. Per això, a Font d’en Fargues han creat una comissió d’espectadors: són una quinzena de veïns i representants d’associacions del barri que voten les propostes i així formen una selecció més oberta i democràtica. També hi ha centres que han format la seva comissió de programadors per proposar espectacles. La del Centre Cívic Besòs, per exemple, està integrada per alumnes de l’Institut Barri Besòs. I el cicle també disposa d’una bústia de suggeriments a la qual qualsevol persona pot proposar espectacles que desitjaria veure en aquesta xarxa d’escenaris de barri.

A escoles i instituts

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Llopis ha pogut constatar l’impacte de cicle Barcelona Districte Cultural al barri. «Aquesta idea d’acostar la cultura als barris funciona. Gent que no hagués anat a veure aquest tipus d’espectacles s’acosta a veure’ls», explica. I en barris els centres cívics dels quals estan acostumats a treballar en aliança amb altres equipaments de la zona, l’empremta del programa ha sigut encara superior. Fins a l’arribada de la pandèmia, alguns centres també organitzaven sessions matinals del mateix espectacle per a l’alumnat d’escoles pròximes i tallers en instituts que impartien els artistes que aquella tarda actuarien al centre cívic.

Un dels punts del document ‘Fem Cultura. Pla de Drets Culturals de Barcelona’ presentat per l’ICUB parla de «desbordar l’espai físic dels equipaments culturals obrint-se a l’espai públic». És una cosa que ja fa el Centre Cívic Albareda quan programa activitats al Parc de les Tres Xemeneies com el festival Perifèria Beat. «Seria vital», sospira Llopis, «perquè quan programem fora del casal és quan arribem a més públic, a aquest que no sol entrar al casal». A més, afegeix, programar fora del recinte «seria ideal per acollir altres disciplines. Els equipaments tenen l’altura que tenen i no pots programar circ». Per això llança una idea: «Els patis d’escola serien formidables pistes de circ: grans, perimetrats i amb lavabos».