‘Els Mitchell contra les màquines’: així és la meravella animada que arrasa a Netflix

En tot just tres dies des de la seva estrena, divendres passat, ‘Els Mitchell contra les màquines’ ha rebut l’aplaudiment de la crítica (arriba a un intimidador 97% de vots positius a la web de valors crítiques Rotten tomatoes) i d’un públic entregat al ritme imparable del seu relat aventurer-familiar, el seu festival de referències cinèfiles i el seu catàleg de personatges sobrats de carisma. En el dia d’avui, dilluns, és la segona pel·lícula de ‘streaming’ més vista al món, només per darrere del ‘thriller’ de terror ‘La apariencia de las cosas’, també de Netflix. Més pròxima a un capítol boig de ‘El asombroso mundo de Gumball’ que a la profunditat existencialista de ‘Soul’, la pel·lícula, òpera prima de Mike Rianda, relata com la malgirbada família Mitchell ha de salvar la humanitat després que una intel·ligència artificial a l’estil de Siri o Alexa es rebel·li i decideixi acabar amb tots nosaltres. Aquí intentem explicar les claus d’aquesta inesperada fita de l’animació (primera pel·lícula, per cert, disponible en català al catàleg de Netflix).

Els genis creadors

‘Els Mitchell contra les màquines’ s’hauria d’haver estrenat en cines de tot el món el setembre del 2020, però la pandèmia va obligar al seu ajornament fins que, el mes de gener del 2021, Sony Pictures Animation va acabar venent els drets de distribució a Netflix. Es nota a la pel·lícula, i molt, la mà dels seus productors, els sempre divertits Phil Lord i Chris Miller; i del seu director, Mike Rianda, que va ser guionista i director creatiu de la fabulosa sèrie d’animació de Disney ‘Gravity falls’. Una col·lisió de talents que donen curs a una imaginació desbordant i a una exaltació de la il·lusió i l’espectacle que resulta commovedora en aquesta era de cinisme al cub. Com afirma Alex de la Iglesia en el seu compte de Twitter, estem davant «un superb treball de gent que es nota que té el cul pelat d’explicar històries, però amb les ganes d’un que comença». O, com afegeix l’escriptor de novel·la negra Marc Pastor, «quina màgia veure néixer una nova animació simplement brillant».

Esa sensación de que TODO BIEN e incluso cuando llega el duro trabajo de la resolución y cerrar tramas, TODO FLUYE. Un soberbio trabajo de gente que se nota que tiene el culo pelao de contar historias pero con las ganas de uno que empieza. 10. pic.twitter.com/3mG6JC3PLu

— De la Iglesia (@alexdelaIglesia) 2 de mayo de 2021

Quina fantasia meravellosa és #TheMitchellsVsTheMachines.
Quina màgia veure veure néixer una nova animació simplement brillant.
Gos. Gos. Porc. Gos. Pa de motllo. pic.twitter.com/ev7loF66ib

— Marc Pastor (@DoctorMoriarty) 1 de mayo de 2021

Les (mil i una) referències cinèfiles

Estem acostumats que les pel·lícules d’animació contemporània incloguin una allau de referències a l’imaginari cinematogràfic. Però en el cas de ‘Els Mitchell contra les màquines’, la bateria de picades d’ullet se succeeix a una velocitat de vertigen no per una qüestió d’impostura, sinó perquè és una manera de reflectir la personalitat de la protagonista, Katie. Ella vol ser cineasta i tot l’univers que ha creat al llarg dels seus curtmetratges apareixerà integrat a la pel·lícula a través d’animacions a tall de ‘pop-up’ entre el llenguatge del còmic i el ‘cartoon’, en què s’aprecien els seus interessos i que ens porten d’Agnès Varda a Alfred Hitchcock, de Hal Ashby a R. W. Fassbinder. En la mateixa trama, que no deixa de ser una distòpia ‘sci-fi’ en forma de ‘road movie’, s’integren a més mencions a ‘Terminator 2’ de Cameron, ‘Zombie’ de Romero o ‘Están vivos’ de Carpenter, així com la genial idea de transformar un ninot Furby en monstre ‘creepy’.

Els grans ídols de la Katie es troben representats en la seva particular versió del Mont Rushmore, que presideixen cineastes com Greta Gerwig, Céline Sciama o Lynne Ramsay, i en la seva indumentària es rastregen uns mitjons amb els motius de la mítica alfombra de l’Hotel Overlook de ‘El resplandor’, un pin vinculat a ‘Doctor Strangelove’ i un detall a la motxilla que evoca l’òpera prima de Wes Anderson, ‘Entre lladres’. Nivell de gamma extra.

Una jove heroïna, a la fi, lesbiana

Som davant una pel·lícula familiar, però diametralment oposada al cànon prototípic i conservador que ha anat inoculant (amb algunes excepcions, com ‘Vaiana’) la factoria Disney fins al moment. Part de l’esquerda generacional entre pares i fills, però el seu discurs té més a veure amb l’acceptació de la diferència dins de la típica família americana. La Katie se sent inadaptada en el seu entorn (se cita la pel·lícula ‘Els avantatges de ser un marginat’) i al llarg de la trama trobarem al·lusions a la seva orientació LGTBIQ+ (aquesta bandera arc de Sant Martí omnipresent en la seva simbologia virtual) fins a fer-se explícita al final de la pel·lícula.

En els últims anys algunes pel·lícules d’animació (com ‘Onward’) han començat a incloure (molt tímidament) personatges gais en les seves trames, però és la primera vegada que en una pel·lícula familiar (tot i que sigui més juvenil que infantil) una jove lesbiana adquireix un protagonisme absolut sense necessitat de vetllar o emmascarar les seves inclinacions, sense caure en els estereotips i apel·lant a la integració de la forma més natural. 

L’ús de la tecnologia

¿Podríem afirmar que ‘Els Mitchell contra les màquines’ és la millor pel·lícula dels últims temps que han sabut integrar en la seva trama les noves tecnologies amb l’obsessió que generen en els usuaris? No només connecta les teories que ja eren presents a les novel·les d’Isaac Asimov o a ‘2001. Una odissea de l’espai’ sobre la intel·ligència artificial i la rebel·lió de les màquines, sinó que és capaç de capgirar tota aquesta tradició per connectar-la amb tota la paranoia ‘mil·lennista’ que s’ha creat a l’hora d’expressar-se i de comunicar-se únicament a través de les pantalles. Per això, els filtres de Snapchat, Instagram, Stories, Youtube, els GIF, Facetime o els mems es converteixen en eines narratives imprescindibles en la història. I per això, també, la dolenta de la funció és una aplicació, PAL (a mig camí entre el HAL 9000 de ‘2001’ i la pronunciació a l’anglesa d’Apple sense la a inicial), que es resisteix a ser actualitzada.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Pot ser que els creadors vulguin fer una petita crítica a tota aquesta vida virtual que desplaça la real, així com la falsedat que amaga la cultura de les aparences a les xarxes socials, però el cert és que, al ser una de les formes d’expressió de la Katie, no hi ha intenció de satanitzar-la, sinó d’ironitzar al voltant d’ella, al mateix temps que se li treu el màxim partit imaginatiu.

L’hilarant Monchi (i Doug the Pug)

Més enllà del carisma de la família protagonista, encapçalada per la irresistible i hipercreativa Katie, el personatge que acumula més gags per centímetre quadrat és el Monchi, l’hilarant gos carlí de grans ulls guenyos capaç de provocar un curtcircuit als robots invasors al ser incapaços de desencriptar si es troben davant d’un gos, un porc o una barra de pa de motllo. Darrere del Monchi hi ha ni més ni menys que Doug the Pug, la ‘celebrity’ animal més gran d’internet, amb més de 15 milions de seguidors a tot el món, 3,9 només a Instagram i 2,7 a Twitter. Autodenominat en els seus comptes, i amb raó, ‘Rei de la Cultura Pop’, el popular carlí, nascut a Nashville el 2012 i artífex d’un empori al·lucinant en forma de vídeos, peluixos, llibres, samarretes i altre marxandatge, s’encarrega de posar les veus del Monchi; en aquest cas, els lladrucs, roncs, grunyits i altres sons guturals de la hilarant mascota dels Mitchell.  

The story of how Doug became the first celebrity dog to voice act in the number one movie on @netflix, @MitchellsMovie! 🎬🍿 pic.twitter.com/zFR8KCoDYj

— Doug The Pug (@itsdougthepug) 2 de mayo de 2021

Doug is art. Doug is life. #TheMitchellsVsTheMachines is now on @Netflix. @michaelrianda @itsdougthepug pic.twitter.com/flwrkcp4o0

— Sony Pictures Animation (@SonyAnimation) 1 de mayo de 2021