Noa s’entrega a Bach al Palau

La cantant israeliana Noa es rendeix a Bach aquest dimecres amb un concert molt especial al Palau de la Música Catalana amb peces del geni de Bonn a les quals ella va posar lletra al sorprenent àlbum ‘Letters to Bach’. Cada peça és una carta a Bach on li explica les seves inquietuds respecte del món actual: de com és de difícil que els fills, els desafiaments de la tecnologia, de l’escalfament global, les dificultats per viure en pau... «Mai he pogut interpretar un concert com el que donaré en el Palau, amb tot el repertori dedicat a Bach», diu encantada de la seva tornada. Sens dubte, és una cita especial, tot i que no tant com el concert que va oferir amb la Filharmònica d’Israel a la primera actuació de la prestigiosa formació després de recuperar la normalitat gràcies a la vacunació de la població israeliana.

El seu homenatge a Bach arribarà amb un any de retard, just quan acaba de llançar el seu nou disc, ‘Afterallogy’, dedicat a clàssics del jazz. Al Palau va oferir el seu últim concert –al costat del Cor de Noies de l’Orfeó Català– abans de recloure’s a la seva casa de Tel-Aviv i serà el primer escenari que trepitgi internacionalment des d’aleshores. Per a Noa hi ha una connexió directa entre ‘Letters to Bach’ i ‘Afterallogy’. «En realitat és una continuació perquè segueixo en el món clàssic, només que en comptes de fixar-me en obres escrites fa 300 anys, em fixo en d’altres que van del 1930 al 1950 del repertori de jazz tradicional», explica la cantant i compositora des de l’estudi de la seva casa a Tel-Aviv.

Aproximació natural

Tant el virtuós Gil Dor, guitarrista inseparable amb el qual ha llaurat la seva carrera, com ella han après molt amb Bach, compositor que sempre han admirat. Noa ha desenvolupat sublims connexions creatives a l’escriure i adaptar a la seva veu obres escrites per a altres instruments. «Ha sigut un repte cantar aquests temes i aconseguir que el nostre treball sonés com una extensió natural de la música de Bach». Els arranjaments de Dor han sigut fonamentals, com sempre. «Portar 30 anys junts ens permet sentir que és com si toquéssim un piano a quatre mans. Fem contrapunt i polifonia perquè ens compenetrem a la perfecció. ¡És com si tinguéssim un mateix cervell!»

És la primera vegada que Noa dedicarà exclusivament un concert a Bach. En la primera part del concert comptarà amb dos músics que considera com de la família, la respectada violoncel·lista Hila Karni i la seva filla Lir Vaginsky, un prodigi del violí, que oferiran diferents peces de Bach i s’uniran només puntualment a alguna de les cançons de ‘Letters to Bach’ que Noa i Gil desgranaran després.

«Per connectar amb Bach vaig tirar d’imaginació, va ser una cosa molt intuïtiva. Només escoltant la seva música puc imaginar com era. En les imatges que tenim d’ell se’l veu molt seriós i formal. Però sense un punt de bogeria no podria haver escrit les seves obres. Bach era un lliurepensador fins i tot si va treballar en un marc religiós; la seva religió era la música». Noa s’acosta a la brillant música del mestre sense complexos. «La meva intenció era connectar-lo amb l’avui, imaginar-lo en un club de jazz havent de lidiar amb un adolescent enganxat a les xarxes socials, o davant el conflicte palestinoisraelià o la invasió de plàstics al mar».

Aturada terapèutica

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A nivell personal el confinament li ha permès prendre’s un descans i disfrutar de la família. Té un fill de 20 anys i dues filles, de 16 –a la qual va dedicar ‘Oh mama dear’– i d’11. A més, des del seu estudi, ha pogut organitzar participar en programes i fer actuacions per recaptar donacions per lluitar contra la Covid-19. «Algunes de les nostres retransmissions connectaven amb gent de 30 països diferents, fins i tot ens veien en països àrabs, llocs on no podem anar de gira. Impressionant», resumeix l’artista, que prefereix veure sempre el got mig ple. «La pregunta és: ¿què passarà a partir d’ara?».

Ella té la sensació que a Israel «tot va massa ràpid: han tornat el soroll als carrers i els embussos. I políticament el país és un desastre», exclama. «Està clar que el món encara aquesta lluny de superar la pandèmia però aquí, al nostre raconet de l’Orient Mitjà, pretenem que la vida ha tornat a la normalitat».