Pablo Ferrández, entre Rússia i Espanya

Ha tardat molts anys el cotitzat violoncel·lista espanyol Pablo Ferrández (Madrid, 1991) a tornar a gravar. Però l’espera ha valgut la pena. ‘Reflections’ (Sony Classical) és una meravella on aquest virtuós del violoncel explora la connexió entre la música russa i l’espanyola al costat del pianista Denis Kozhukhin. Tots dos es coneixen des de la seva etapa a l’Escola Superior Reina Sofía de Madrid i han col·laborat en diversos concerts. La seva compenetració és tan impressionant com la profunditat, bellesa i sentiment que imprimeixen a les obres de Serguei Rakhmàninov, Manuel de Falla i Enrique Granados. El disc obre i tanca amb dues peces en solitari de Ferrández: ’Zdes’Khorosho’, una bonica peça de tot just dos minuts de Rakhmàninov i ‘El cant dels ocells’ que va popularitzar el llegendari Pau Casals, el seu ídol. Tot i que sol tocar-la com a propina en gairebé tots els seus concerts, Ferrández mai l’havia gravat en disc en solitari. «Sé que Casals i Rakhmàninov van tocar junts però desconec la data i el lloc. Llàstima que no quedés gravat», lamenta el músic que toca un Stradivarius de 1696.

Sense clixés

Aquest àlbum és un reflex de les seves principals influències, la música espanyola que porta a la sang i la russa que va aprendre a estimar amb la seva professora Natalia Shakhovskaia. «La idea del disc va sorgir a partir de la ‘Sonata per a piano i cello’ de Rakhmàninov, que m’encanta. Després vaig triar peces de contemporanis seus que encaixessin però que no fossin les típiques. Volia fugir de clixés i retratar l’atmosfera romàntica d’aquells anys», comenta el músic que va incloure l’‘Oriental’, de Granados i la ‘Nana’ i l’‘Asturiana’, de Falla.

Ell, que ha tocat amb les millors orquestres i directors, des de Mehta a Dudamel i els conjunts de violinistes com Anne-Sophie Mutter i Gidon Kremer, tenia clar què buscava. «Volia que sonés orgànic. Per això l’ordre dels temes era molt important i el so, també», assegura, perfeccionista fins a la medul·la. «No és el mateix la meva manera d’escoltar que la del tècnic de so. I volia que sonés exactament com jo la sento», precisa. Per a això, no va dubtar a dedicar-li temps a tots els detalls de la gravació realitzada amb 13 micròfons. «Vaig tardar a trobar l’ajustament que buscava. Al final fins i tot jo mateix em vaig asseure a la taula de mescles». Volia un control total de la gravació. «El procés va ser molt llarg però molt bonic. Em vaig emportar totes les preses. Vaig tardar hores a escoltar-ho tot i seleccionar, cosa que no és fàcil».

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

El virtuós músic que fa cantar el seu impressionant Stradivarius, explica que no tenia cap pressa per entrar en un estudi de gravació. «Han passat sis anys entre el meu últim àlbum i aquest. Vaig dir que no a moltes propostes perquè tenia clar que si feia un disc havia de ser en les millors condicions». ‘Reflections’ es va gravar als estudis Teldex de Berlín durant cinc intensos dies, amb Jakob Händel, el mateix enginyer de so del tenor Jonas Kaufmann i del pianista Lang Lang. «Va ser un luxe», afirma.

Té moltes ganes de presentar l’àlbum en directe, però de moment, mentre això no sigui possible aprofita el seu èxit a les xarxes socials per transmetre la seva passió per la clàssica. N’hi ha prou amb veure Instagram. «Molta gent opina sense conèixer-la però el confinament ha ajudat a descobrir-la perquè avui és molt fàcil fer-ho a través d’Instagram i d’altres xarxes socials. Hi ha gent que també s’ha animat a tocar un instrument veient vídeos ‘online’», comenta Ferrández, aficionat a penjar vídeos. «Per a mi és un ‘hobby’, m’agrada fer-ho. La idea de l’artista tancat a la seva torre està passada de moda. Avui tot està més interconnectat. Toquem perquè ens escolti el públic. Sense ells no som res».