Mor als 94 anys el poeta José Manuel Caballero Bonald

El poeta José Manuel Caballero Bonald, premi Cervantes de l’any 2012, ha mort als 94 anys a Madrid. Caballero Bonald és una de les veus contemporànies més destacables de la literatura espanyola i membre destacat de la Generació dels 50 amb Francisco Brines, Carlos Barral, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez, Ángel González, José Agustín Goytisolo i Jaime Gil de Biedma.

Poeta, novel·lista i assagista, Caballero Bonald va néixer a Jerez de la Frontera (Cadis) l’11 de novembre de 1926. De pare cubà i mare d’ascendència aristocràtica francesa, va estudiar Filosofia i Lletres a Sevilla entre 1949 i 1952 i nàutica i astronomia a Cadis. Va publicar el seu primer poemari, ‘Las adivinaciones’, el 1952, després d’haver obtingut amb ell un accèssit del Premi Adonáis. Dos anys abans havia guanyat el Platero de poesia.

Va ser professor de Literatura Espanyola a la Universitat Nacional de Colòmbia i al Centre d’Estudis Hispànics del Bryn Mawr College. Va ser director literari de l’Editorial Júcar, subdirector de ‘Papeles de Son Armadans’ i va treballar al Seminari de Lexicografia de la Real Academia Española. També va dirigir un segell discogràfic i el 1966 va editar un arxiu del cant flamenc, compost d’una monografia i una sèrie de gravacions in situ.

La seva trajectòria com a novel·lista va començar amb ‘Dos días de setiembre’ (1962; premi Biblioteca Breve), a la qual van seguir ‘Ágata ojo de gato’ (1974; premi Barral, al qual renuncia, i de la Crítica), ‘Toda la noche oyeron pasar pájaros’ (1981), ‘En la casa del padre’ (1988) i ‘Campo de Agramante’ (1992), que s’han reeditat diverses vegades i s’han traduït a diferents idiomes.

També és autor dels llibres de memòries ‘Tiempo de guerras perdidas’ (1995) i ‘La costumbre de vivir’ (2001) que es subdivideix en una tercera part, ‘Olvidos aplazados’ en una edició conjunta titulada ‘La novela de la memoria’ (2010).

Notícies relacionades

Caballero Bonald, premi Cervantes

Un Cervantes per a la veu lírica de Caballero Bonald

La seva obra poètica completa està recollida en el volum ‘Somos el tiempo que nos queda’. Ha publicat a més diversos llibres d’assajos i cròniques de viatge i ha escrit diferents adaptacions d’obres de teatre clàssic castellà, entre elles ‘Abre el ojo’, de Rojas Zorrilla, ‘Don Gil de las calzas verdes’, de Tirso de Molina, i ‘Fuenteovejuna’, de Lope de Vega, estrenades respectivament a Madrid el 1978, el 1994 i el 1998.

Va ser president de la sessió espanyola del PEN Club Internacional, càrrec de què va dimitir el 1981, i el 1998 va crear la Fundació que porta el seu nom. En el seu honor, el 2004 es va instituir el Premi Internacional d’Assaig Caballero Bonald.