El Reina Sofia es reordena i es reinventa

El Museu Reina Sofia inaugura la primera part d’una ambiciosa remodelació que pretén reordenar de manera integral tota la col·lecció a través d’una concepció radicalment diferent. Es tracta de netejar la nostra mirada davant els prejudicis que han marcat la linealitat amb què havíem afrontat l’experiència museística fins al moment a través d’una metodologia que s’encarrega de donar la volta als estereotips que tenen a veure amb la idea de patrimoni, de patriarcat i amb una perspectiva crítica inèdita.

Pocs centres d’art s’atreveixen a afrontar aquesta ruptura amb el seu passat més immediat per estendre noves maneres de pensar les obres des del nostre present. El director de la institució, Manuel Borja-Villel, ha dedicat 10 anys a aquesta gran empresa, que transformarà les sales de l’exposició permanent i els donarà un nou sentit tant cronològic com temàtic, integrant noves peces i contextualitzant-ne d’altres d’una manera reveladora. 

Avui s’ha presentat el primer dels sis episodis d’aquest nou relat de la història de l’art dels segles XX i XXI i que es titula ‘Ens veuen: de la modernitat al desenvolupisme’, que ocupa uns 2.000 metres quadrats i que integra peces d’art, arquitectura, disseny i cine a través de nou àrees conceptuals. El recorregut, que consta de 18 sales, comença amb alguns mobles de la parella d’arquitectes i dissenyadors Charles i Ray Eames i acaba amb el subjecte alienat i esquizo de Luis Gordillo. Un viatge que comença després de la Segona Guerra Mundial amb la supremacia nord-americana i l’oda a l’American Way of Life, als barris residencials i els electrodomèstics que marcaven el sexisme dins de la societat, continua amb el contrapunt europeu i la seva crítica al consumisme capitalista en la qual destaca un espai complet dedicat a la instal·lació de Richard Hamilton, ‘Man, machine and motion’ i amb l’obra d’autors llatinoamericans durant els anys 40 i 50 a través de l’art abstracte amb treballs de Joaquín Torres García, Hélio Oiticica o Lygia Clark. 

Noves visions

Als següents espais s’ofereixen noves visions per entendre l’art des d’un prisma diferent abordant la crisi de la masculinitat i el feminisme. Per això, davant artistes com Francis Bacon o Leon Golub, hi trobem Dorothea Tanning i Louis Bourgeois, de la qual s’exposa la imponent ‘Araña’ del 1994, que, si bé constitueix un anacronisme, serveix per trasgredir aquesta idea de la dona dins de l’espai domèstic que s’havia perpetuat fins al moment. Una idea que es veurà reafirmada a la sala on comparteixen espai Eulàlia Grau, Mari Chordà, Ángela García Codoñer i Isabel Oliver. 

A partir aquest moment ens centrem en Espanya en l’època del desenvolupisme a través d’un doble enfocament, com es veu des de dins (a través de les campanyes propagandístiques llançades pel règim de Franco) i com des de fora, ja sigui a través de la revisió de la mirada colonialista que fa Rogelio López Cuenca en una instal·lació on trobem des de pots de coca-cola a historietes del Guerrero del Antifaz o de les obres dels autors en l’exili, com Max Aub. Hi trobem també alguns dels grans noms que van assolir repercussió internacional als anys 60 gràcies a l’exposició al MOMA, com és el cas de Tàpies, Saura, Chillida, Chirino, Oteiza o Millares. 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Una de les novetats és la sala dedicada a Val del Omar, que s’integra en la col·lecció permanent després de les últimes exposicions temporals que han girat al seu voltant al museu, tot i que també hi trobem un Rothko i les esmentades peces de Bourgeois i els Eames.

En els pròxims mesos s’aniran habilitant nous espais fins a completar al novembre tot el nou recorregut, on només una de les peces es mantindrà inalterable, el ‘Guernica’, de Pablo Picasso.