Ildefonso Falcones, al banc dels acusats per defraudar 1,4 milions a Hisenda

La batalla judicial va començar en el minut u amb les qüestions prèvies plantejades per la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i les defenses. Que si hi havia documents en anglès i grec no traduïts de forma oficial, que si l’Agència Tributària era competent o no per investigar negocis simulats en anys prescrits, que si tal pèrit havia o no de comparèixer-hi. Gairebé dues hores de debat que feien presagiar la lluita cos a cos que, posteriorment, es va reproduir amb els testimonis. L’escriptor i la seva dona declararan els últims. És a dir, aquest dijous o divendres.

D’entrada, alguns dels testimonis que ja van declarar, entre ells treballadors de l’editorial que va publicar ‘La catedral del mar’ i l’exagent literària del novel·lista, van donar una mà a Falcones, a l’afirmar, tal com ell mateix defensa, que era el Rafael, el germà mort, el que portava els assumptes econòmics. En el judici s’escoltarà la declaració que va fer el Rafael al jutjat i en la qual va assumir la paternitat les operacions. Tant l’escriptor com la seva dona es van acollir a l’amnistia fiscal del 2012 i van fer aflorar 195.000 euros cada un de rendes no declarades del 2009.

La cessió dels drets d’autor

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’acusació sosté que Falcones, defensat per l’advocat Emilio Zegrí, i la seva dona, «a fi d’evitar el pagament degut de les obligacions tributàries» i «assistits» pel germà, «van idear un sistema» pel qual van transmetre els drets d’autor de les obres a societats estrangeres que aparentment no tenien relació «formal» amb el matrimoni. Així, el 2004 l’escriptor va cedir a una societat seva i de la seva dona (Bufete Falcones) els drets de ‘La catedral del mar’ a canvi de 3.000 euros. Un any després, aquesta firma va transmetre el 80% dels drets econòmics sobre aquesta obra per un import de 60.929 euros a una companyia dominicana (Inversiones Neagh).

L’any següent, el 2006, Bufete Falcones va encarregar a l’escriptor fins a 10 obres literàries a canvi d’una retribució anual de 36.000 euros, i la societat es va quedar amb el 80% dels drets. El 70% d’aquests drets van ser venuts després a la societat dominicana per 250.660 euros. No obstant, concreta la fiscalia, la cotitularitat estava en realitat en poder d’altres empreses: una irlandesa i una altra xipriota. Aquesta última, al seu torn, participada per una firma de les illes Caiman.