BARCELONA POESIA

Raquel Santanera, Pol Guasch i Blanca Haddad reciten els seus poemes per a EL PERIÓDICO

Els autors són tres de les veus que poden escoltar-se al festival poètic que se celebra fins al pròxim 18 de maig

2
Es llegeix en minuts

Coincidint amb aquesta nova edició del festival Barcelona Poesia 2021 que se celebra fins al pròxim 18 de maig, amb la voluntat de reprendre una certa normalitat, El PERIÓDICO ha convidat Raquel Santanera, Pol Guasch i Blanca Haddad, tres poetes que recitin les seves creacions, vibrants i sensitius, per als nostres lectors.

Raquel Santanera (Manlleu, 1991) assegura que els seus primers anys a la plana de Vic van marcar la seva obsessió «pels ovnis, el Triangle de la Bermudes i la literatura» que culminarà en els seus estudis sobre les identitats culturals, les avantguardes i la teoria feminista. Amb Teologia poètica d’un sol ús, guanya el premi de poesia Martí Dot (2014, Viena Edicions) i amb el seu segon poemari De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, premi de poesia de Pollença (2017), molt influïda per les lectures de Donna Haraway, la seva poètica ha desembocat en la denominada poesia ciborg. En l’actualitat és una de les coordinadores i programadores de l’Horiginal, emblemàtic taller de poesia oral i també del cicle Els Vespres Malgastats, a la comarca d’Osona.

Notícies relacionades

Pol Guasch (Tarragona, 1997). Gràcies a la seva novel·la ‘Napalm al cor’, que va guanyar el premi Llibres Anagrama i relata una relació gai en un context distòpic s’ha convertit en una de les veus més celebrades i llegides de l’última narrativa en català, fet que ha despertat també als lectors un interès per la seva poesia, faceta per la qual era conegut fins ara amb títols com Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i ‘La part del foc’ (Premi López-Picó 2020). També ha sigut una presència constant als festivals internacionals de poesia. Actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Londres amb una beca.

Blanca Haddad(Caracas,1972) és una artista transversal que cultiva la pintura i la poesia. Traslladada a Barcelona el 2005 és una de les figures més representatives de l’‘underground’ llatinoamericà. Ha treballat amb poblacions migrants i refugiats com a artterapeuta i educadora. Té tres llibres publicats de poesia, és directora de la companyia d’escena experimental NES, forma part de la banda punk veneçolana Lxs Ronfir i ha col·laborat com a articulista i poeta amb diferents revistes i diaris com ‘The New York Times’ i el ‘Papel Literario’ del diari veneçolà ‘El Nacional’. La seva poètica té un vessant de forta càrrega social i política i una altra de més íntima vinculada al retrat poètic.