Jazz contra la pena de mort

Fa anys, quan la direcció del centre va voler restringir el nombre de llibres i cedés que els presos podien tenir a les seves cel·les, LaMar es va declarar en vaga de fam. I va aconseguir el seu objectiu: quedar-se amb els seus llibres i amb els seus discos. Ara, la música s’ha convertit en un suport encara més tangible per a ell. El pianista Albert Marquès, un músic català instal·lat a Nova York, lidera una plataforma de músics que s’han unit per denunciar la seva situació.

Assassinat

AssassinatEl cas de LaMar es remunta al 1989, quan va entrar a la presó de Lucasville, a Ohio, per l’assassinat d’un traficant rival que va matar en un tiroteig amb 19 anys. Durant aquells primers anys a la presó, assegura, la lectura i la música el van convertir en una altra persona. El 1993, a la presó de Lucasville va esclatar una revolta en la qual van morir nou presos i un guàrdia. LaMar va ser acusat i condemnat a mort per la seva suposada participació en l’assassinat de cinc presos, un delicte del qual ell sempre s’ha declarat innocent.

Està convençut que l’estat d’Ohio el va escollir com a boc expiatori per ocultar la responsabilitat de l’administració en la mala gestió de la presó que va donar lloc a la revolta. LaMar assegura que el seu judici va ser una farsa. El 1995 es va negar a acceptar un tracte amb la fiscalia i a assenyalar altres reclusos, fins i tot sabent que s’enfrontava a la pena capital. Però estic orgullós d’haver-me mantingut fidel als meus principis. Abans de la revolta, en aquells quatre anys de presó havia descobert no només qui era, sinó què significa estar viu. ¿I em demanaven que renunciés a tot això? No me’n penedeixo. Però ha sigut dur». El 2015 va esgotar les possibilitats d’apel·lar la seva sentència, i ara lluita perquè el seu cas es reobri i se celebri un nou judici.

Racisme institucional

Explica el seu cas al llibre ‘Condemned’, disponible en la web Keithlamar.org, on també es pot veure un documental que porta el mateix títol. Malgrat les limitacions que li imposa el règim d’aïllament, LaMar ha plantat cara al sistema penitenciari amb una tenacitat extraordinària, fruit de lectures d’autors com James Baldwin, Toni Morrison, Richard Wright, que li han donat una forta perspectiva política. El 2011 va liderar una vaga de fam d’11 dies per aconseguir que els presos en la seva situació tinguessin el dret a tenir contacte físic amb els seus familiars durant les visites.

Va portar amb èxit als tribunals les prohibitives tarifes que els presos havien de pagar per les seves trucades. Denuncia el racisme institucional i el model de les ‘supermax’, les presons de màxima seguretat com la d’Ohio, que es van multiplicar als Estats Units a partir d’una llei impulsada als anys 90 per l’avui president Joe Biden. Creu que el seu activisme és precisament el que li impedeix sortir del règim d’aïllament. «Hi ha molts condemnats a mort que no pateixen aquest tracte. Aquest sistema està pensat per deshumanitzar-te. Amb mi no ho han aconseguit. No els serveixo com a exemple. I per això no em poden deixar anar».

El pianista Albert Marquès va conèixer la seva història per casualitat. Viu en un barri de Brooklyn porta amb porta amb el músic Brian Jackson, col·laborador del llegendari Gil Scott-Heron. A l’estiu del 2020, Jackson va posar en marxa un podcast, Pieces of a man, on va entrevistar en profunditat LaMar per parlar del seu cas, però també del sistema penitenciari nord-americà, de racisme i de música. A Marquès, implicat en moviments socials des de molt jove, el va impressionar el testimoni de LaMar. «Si em preguntes si el crec, la resposta és sí. Però et diré més: fins i tot si Keith fos culpable, lluitaria perquè no estigués en una cel·la d’aïllament i perquè no el matessin», assegura el pianista. «Ell és un home extraordinari i crec que en aquest temps s’ha convertit en un intel·lectual interessantíssim. Però hi ha milers de Keiths. I l’objectiu global és parlar de tots els casos». Marquès ha posat en marxa la plataforma Freedom First, que organitza concerts en carrers i places Nova York per donar visibilitat a LaMar i en els quals participen desenes de músics de jazz i d’activistes contra la pena de mort. En aquests concerts, LaMar té un paper actiu: el repertori el tria ell mateix. Entre els seus artistes imprescindibles hi ha tòtems com John Coltrane i Ahmad Jamal i artistes contemporanis com Kamasi Washington o Jason Moran.

200.000 firmes

A l’hivern, durant una estada a Catalunya, el pianista va contactar amb músics locals per gravar dos vídeos en què, d’alguna manera, participa LaMar. En un d’ells, la meitat de la pantalla mostra el pres recitant un poema de l’autor turc Nâzim Hikmet, ‘Acerca del vivir’, mentre en l’altra meitat de la imatge un quintet de músics de jazz improvisa sobre el text que recita LaMar. «He recitat aquest poema per a mi mateix durant anys. Mai vaig imaginar que veuria la meva cara al costat de la de músics com aquests. M’ajuda a adonar-me que hi ha gent que es pren seriosament la meva situació», diu LaMar amb emoció.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

El bateria català Marc Ayza, que va participar en la gravació, té clars els seus motius per donar-li recolzament. «Fins on sé, crec que Keith és innocent. Però això no es redueix a ‘ho va fer o no ho va fer’. El recolzo perquè, en qualsevol cas, aquesta persona no hauria d’estar on és. I perquè, a més, estic en contra de la pena de mort». El vídeo ha donat els seus fruits. Després de veure’l, un professor de Georgetown que es dedica a investigar sentències dubtoses s’ha posat en contacte amb l’entorn de LaMar per estudiar el cas.

Està en marxa una recollida de firmes dirigida al governador d’Ohio que demana la completa exoneració del pres, i que en el dia d’avui han firmat més de 200.000 persones. «El governador és catòlic, una cosa molt poc habitual, i els catòlics generalment estan en contra de la pena de mort. Hi ha possibilitats que almenys parin l’execució», opina Marquès, que el mes que ve podrà visitar LaMar per primera vegada. Freedom First segueix endavant amb més concerts i gravacions, i LaMar, sempre per telèfon, participa en xerrades i explica la seva història a qui la vulgui escoltar. «Poden tenir-me en aïllament, però no poden impedir que estableixi llaços d’amistat. El que he après és que cal alçar la veu. Perquè quan alces la veu, descobreixes que no estàs sol».