Trepitjant cocodrils virtuals al CaixaForum

Penetrar en una sala en penombra, amb una música relaxant i una mica zen, i immediatament fondre’s literalment amb l’obra d’art: passejant entre flors, papallones, granotes, sargantanes, serps, cocodrils i fins i tot un parell de balenes que, al trepitjar-les, es transformen en una petita explosió de color per després seguir el seu curs en un ecosistema natural que envolta el visitant des del terra, les parets i el sostre. Un món en què l’ésser humà és alhora espectador i creador, convertint-se en part de l’obra artística. Ho demostren les dues instal·lacions d’art digital immersiu de grans dimensions que proposa el col·lectiu teamLab fins al 9 de gener a CaixaForum Barcelona. Sota el títol ‘Art, tecnologia, naturalesa’, es desplega una revolucionària experiència interactiva en què, per exemple, és l’espectador qui tria uns folis amb cada animal dibuixat i el pot pintar com vulgui amb cera, escanejar la creació i veure com, tot seguit, als seus peus la criatura pren vida i comença a moure’s per la sala amb total llibertat. 

Així s’explica que es pugui veure un cocodril amb la paraula Barça escrita en blau i grana al llom menjar-se una serp vermella després que aquesta s’hagi empassat una divertida granota blava mentre un altre visitant trepitja, i «mata», un altre cocodril, aquest amb la pell d’estrelles grogues. «Fins i tot quan moren la imatge és preciosa. És cruel i preciós alhora. El visitant veu com la seva presència afecta l’ecosistema», que s’equilibra constantment segons la quantitat d’éssers vius de cada espècie que coexisteixen en cada moment, menjant-se els uns als altres, en un món que varia amb cada dibuix que el visitant pinta i escaneja, explica sobre ‘Grafiti Nature: Lost, Immersed and Reborn’, una de les dues grans instal·lacions que aquest dilluns ha presentat des del Japó, en streaming, Takashi Kudo, director de comunicació de teamLab. 

És aquest un reconegut col·lectiu artístic, ultratecnològic i multidisciplinari (artistes, programadors, enginyers, animadors, matemàtics i arquitectes) creat el 2001 per Toshiyuki Inoko. Avui està format per un equip de fins a 600 persones de diferents nacionalitats, que no ressalten mai noms ni protagonismes i les seves obres formen part de les col·leccions permanents de museus com l’Asian Art Museum, de Nova York, la National Gallery of Victoria, de Melbourne o l’Amos Rex, d’Hèlsinki.

En moment de distòpies 

«La proposta de teamLab pot ajudar a canviar l’actitud davant la vida, a entendre que tot està relacionat, que qualsevol acció individual té conseqüències en l’entorn. Durant la pandèmia, la tecnologia ens ha permès connectar-nos i relacionar-nos amb el món des de casa i, en aquest moment de distòpies i discursos apocalíptics, aquesta exposició és una crida a l’esperança», valora Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació La Caixa, davant una proposta que uneix «art, cultura, ciència, tecnologia, medi ambient, responsabilitat individual i interacció social».

«Produïm unes obres difícils d’explicar, en què no hi ha full de ruta, obres en què la gent és una part més de l’obra d’art, en què hi ha un món sense fronteres, perquè els éssers humans i el món no estan separats per cap frontera sinó que estan en un únic espai», explica Kudo. Un espai en què si un es queda quiet també es multiplicaran al seu voltant les flors, que a l’avançar es dispersaran en pètals multicolors, entre animals que, si poden, intentaran esquivar qui passeja. «La natura t’envolta i crees natura», resumeix l’artista.

Grafies xineses

D’això n’és també un exemple l’altra gran instal·lació que permet experimentar el CaixaForum, ‘Born From the Darkness a Loving, and Beautiful World’. Aquí, són unes grafies xineses les que baixen del cel. Quan el visitant acosta una mà a pocs centímetres de cadascuna, les grafies es transformen en un arbre, un ocell, pluja, vent, un raig de sol, una tempesta..., en els elements de la naturalesa que significa cada grafia, per acabar interactuant entre si i crear un món únic i en constant canvi: el vent farà volar la neu o les flors, les flors atrauran les papallones...

Les dues instal·lacions, com totes les de teamLab, s’interessen «pel medi natural. Per la nostra manera d’acostar-nos a la natura, de pensar com podem ajudar el món o crear un món preciós», assenyala Kudo. Un ecosistema, afegeix Durán, «d’una bellesa, harmonia i equilibri tan fràgil, que cal preservar-lo». 

En una instal·lació a Nova York, fa vuit anys, recorda Kudo, «va venir tal aglomeració de gent trepitjant les flors i matant-les que durant cinc minuts van desaparèixer». Van pensar que haurien de parar la instal·lació. «Però al cap d’una estona les flors van ressorgir. Això et fa reflexionar».  

60 projectors

Notícies relacionades

El gravat fins i tot a la sopa de Warhol

Els mons impossibles d’Escher hipnotitzen les Drassanes

Per al CaixaForum ha suposat un repte adaptar les instal·lacions a l’espai de l’antiga fàbrica Casarramona sense perforar el sostre de l’edifici modernista. Així, han tardat dos mesos a muntar una estructura tecnològica amb 60 projectors i 50 altaveus, que s’ha fet en remot des de Tòquio, davant la impossibilitat de l’equip de teamLab de desplaçar-se a Barcelona per «la situació embogida del món a causa de la pandèmia», apunta Kudo, desitjós de tornar a la capital catalana que ja va visitar el 2007 i el 2008 i que qualifica d’«una de les ciutats més boniques, atractives i boges del món». 

El membre de teamLab estableix un símil entre les seves obres i la Rambla, per on va passejar diàriament durant dos mesos. «Nosaltres posem la Rambla i la gent hi passeja, creant un espai que s’alimenta de la gent, creant una obra que a cada instant és diferent». És una manera revolucionària de percebre l’art. Si casos com el núvol de visitants amb les seves càmeres davant la ‘La Mona Lisa’ al Louvre poden suposar un obstacle a l’hora d’admirar i disfrutar d’una obra, explica Kudo, «en l’art digital no hi ha límit i un es pot fusionar amb l’obra d’art i crear un nou tipus de relació entre ella i les persones».