Les joies íntimes de Picasso, una passió desconeguda

Es pot imaginar l’enuig de Picasso el 1950 quan la seva parella d’aquell moment, Françoise Gilot, li va dir a l’artista que no li agradava una de les joies que ell mateix havia creat i que li havia regalat: un penjoll de plata amb un cap cornut, anomenat Sàtir. «Pesa massa», es va atrevir a comentar-li. Ara custodiat en una vitrina del Museu Picasso de Barcelona, no era ni de bon tros la primera que li ofrenava: una imatge presa pel fotògraf Bressaï testimonia l’existència d’un altre penjoll gravat pel malagueny el 1946; és la figura d’uns deu centímetres d’un faune femení, també amb banyes i assegut com un esfinx. Explicava Gilot que era un os que el pintor va recollir durant un passeig que van fer junts per la platja al sud de França. «Aquesta és la costella d’Adam, t’hi gravaré una Eva», li va dir. Són dues de les anècdotes íntimes que amaguen algunes de les 86 peces, moltes d’elles mai exposades, de la singular mostra ‘Picasso i les joies d’artista’, que fins al 26 de setembre explora una de les facetes menys conegudes i estudiades de l’artista.

«Són peces úniques o bé de les quals existeixen molt pocs exemplars, perquè van ser concebudes com a regals per a amants, familiars o amigues. Són joies d’amor i amistat», assenyala el director del Picasso, Emmanuel Guigon, que comissaria la mostra juntament amb Manon Lecaplain, que apunta que es tracta d’«objectes íntims, no obres públiques, que fan l’artista més accessible i permeten entendre les relacions de Picasso amb els altres com termòmetres i catalitzadors d’emocions». 

Moltes de les joies creades per Picasso, poc documentades, s’han perdut o estan en col·leccions privades difícils de localitzar, lamenta Lecaplain, que, amb aquest projecte, reflectit al catàleg de la mostra, ha identificat i desxifrat tot el que se’n coneix actualment.

L’inici del que Picasso va qualificar de «veritable passió» es troba el 1936, quan es va enamorar de Dora Maar i es va posar a crear joies per a ella. Primer comprava penjolls, anells i fermalls als mercats ambulants i de segona mà de Royan i abans de regalar-los-hi els gravava, pintava o dibuixava. Mentrestant, Maar, com ja va fer amb el ‘Guernica’, va documentar fotogràficament el procés creatiu del pintor. 

Després, als estius que van passar al sud de França, Picasso recollia closques, ossos, pedres o vidres de mar per decorar-los amb un ganivet o amb pinzells, segons li inspirés la forma de cada objecte, amb animals, minotaures o figures de dones, que Maar conservava «com a talismans». Picasso li va dir a Brassaï, que fotografiava aquelles creacions per ordre expressa de l’artista: «Potser hauria de tornar a llançar-los al mar. Com s’estranyaria la gent que trobés aquelles pedres gravades amb estranys símbols. Serien autèntics trencaclosques per als arqueòlegs». Però no els va llançar i moltes d’aquestes obres d’art en miniatura ara lluen a les vitrines del museu que porta el seu nom.

L’òliba ferida

Picasso també va passejar amb Françoise Gilot per la platja francesa. A la de Golfe-Juan, el 1948, Robert Capa els va fotografiar: ella lluïa un icònic collar de diverses pedres rescatades del mar i la central, amb un mussol gravat, és una de les estrelles de la mostra. No falta l’anècdota íntima: evoca l’òliba ferida que tots dos havien cuidat a casa seva.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Prova que les joies també eren per al malagueny una forma d’experimentació de tècniques i materials és el seu descobriment de la ceràmica, amb Gilot, el 1949, a Vallauris, al taller Madoura, regentat pel matrimoni Ramié, del forn del qual sortirien peces estampades en terracota amb motius mitològics, centaures, faunes, toros i cavalls. Com els 16 medallons d’argila que llueixen en una vitrina al costat de la cistella de vímet en el qual Picasso els va regalar, embuatats en palla, com si fossin ous de Pasqua, a la seva última dona, Jacqueline. Les úniques joies amb metalls preciosos que va fer el pintor, d’or i plata, van ser amb ajuda del seu dentista Roger Chatagner.  

Vincle amb el Museu Etnològic

L’exposició compta amb una segona part amb peces dels segles XX i XXI creades per artistes com Meret Oppenheim, Man Ray, Dorothea Tanning, Dalí, Giacometti, Alexander Calder, Lucio Fontana, Louise Bourgeois, Jacqueline de Jong, Niki de Saint Phalle, Yoko Ono, Janine Antoni i Miquel Barceló. I s’estén, travessant el carrer de Montcada, al veí Museu Etnològic i de Cultures del Món, amb la petita mostra ‘Joies baule i kafir. Diàlegs amb Picasso’, comissariada per Salvador Garcia, amb una selecció de joies de les cultures baule (de l’Àfrica occidental) i kafir (Afganistan), presidides per una foto de nombroses peces d’art africà col·leccionades per Picasso al seu taller.