L’Espai Brossa es transformarà en el Centre de les Arts Lliures

La Seca-Espai Brossa es convertirà en el Centre de les Arts Lliures de Barcelona, un espai obert i sense fronteres entre disciplines escèniques com li agradava al poeta Joan Brossa (Barcelona 1919– 1998) que s’unificarà filosòficament i arquitectònicament. Un bar-cafeteria nou a la primera planta –amb el mateix servei Hoffmann actual– i el pati interior serviran de nexe entre els dos edificis que integraven l’antiga fàbrica de moneda, seu de la Fundació Joan Brossa. L’espai teatral (amb entrada pel carrer dels Flassaders) i l’espai expositiu (amb entrada per La Seca) tancaran les seves portes el 18 de juliol per realitzar les obres necessàries per reobrir el pròxim 16 de desembre amb un nou projecte que comptarà amb quatre sales dedicades a exposicions i performances davant les dues actuals i una única sala de teatre (abans n’hi havia dues). Després de finalitzar el conveni de 10 anys de l’ajuntament amb la societat Bonnín-Julve, l’espai passarà a ser gestionat per la Fundació Joan Brossa a través d’un patronat on hi ha el consistori i la Generalitat de Catalunya.

L’Ajuntament de Barcelona, propietari del local de 1.800 metres quadrats, finançarà els 300.000 euros del canvi d’imatge del local, que guanyarà una cafeteria al primer pis, perdrà la sala Palau i Fabre i mantindrà la sala principal de la planta baixa. Meritxell Inaraja, la mateixa que va rehabilitar els edificis fa uns anys, s’encarregarà de la reforma.

El projecte artístic serà fidel a l’esperit lliure i transgressor de Brossa. Dependrà d’una direcció col·legiada formada per Judith Barnés (mediació-educació), María Canelles (exposicions) i Marc Chornet (arts escèniques). Chornet, al capdavant del teatre des del 2019, mantindrà l’aposta pel risc i la nova creació. L’activitat teatral es desenvoluparà a la planta baixa però també poden passar coses en altres espais amb una programació centrada en dramatúrgia textual, dansa i arts parateatrals. «Ens allunyarem de les convencions, els costums i les exigències de taquilla per ser oferir un art lliure», ha assenyalat. L’aplaudit ‘Laberint Striptease’, posposat a causa de la reforma, tornarà a escena coincidint amb l’arrencada de la nova etapa. «Com a fundació pública hi haurà convocatòries obertes, tindrem companyies residents i buscarem un diàleg internacional interessant». I va afegir: «Treballarem per ser una autèntica fàbrica de creació».

Memòria i creació contemporània

L’obra de Brossa estarà per tots els racons. A la primera planta comptarà amb un espai permanent a la zona que dona a Flassaders, les sales actuals del carrer La Seca se centraran en artistes contemporanis. «El nou programa expositiu serà un joc d’equilibris entre memòria i creació contemporània. Volem incentivar la creació híbrida, unir arts plàstiques i escèniques donant espai a la performance, les instal·lacions i les arts parateatrals», ha dit María Canelles.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Les nostres propostes suposaran un sotrac tant a nivell formal com de contingut. Potenciaran la figura del creador com a mediador entre art i educació», ha indicat Judith Barnés. El centre s’implicarà en projectes socials i oferirà programació familiar.

De cara al 2022 el Centre de les Arts Lliures de Barcelona comptarà amb un pressupost artístic de 350.000 euros, d’un pressupost global de 750.000. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat respectivament, 300.000 euros i 200.000. Encara està per determinar, entre d’altres, per quant temps l’ICUB cedeix l’espai.