‘Fuera del juego’ retrata la censura a Cuba

El teatre cubà desembarca a Barcelona amb ‘Fuera del juego’, una ficció documental basada en el famós cas Padilla. El muntatge, que formava part del Grec de l’any passat i no va poder arribar a Barcelona a causa de la pandèmia, es representa només tres dies, de divendres a diumenge al Versus Glòries.

Heberto Padilla (1932-2000), poeta i intel·lectual que va passar d’obtenir el 1968 el Premi Nacional de Poesia de la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba per un llibre amb el mateix títol de l’espectacle a ser acusat de contrarevolucionari i acabar a la presó pocs anys després. La seva confessió de culpabilitat el 1971 va marcar un abans i un després en les relacions entre el règim cubà i els artistes.

El muntatge permet redescobrir aquella història amb una producció visualment suggerent ideada pel reconegut artista Dagoberto Rodríguez, reconegutimplicat també en la concepció i producció de l’espectacle.

«L’obra va ser estrenada, just abans de la pandèmia, a l’estudi de l’artista visual Dagoberto, al costat del qual vaig concebre el projecte a Madrid, durant la fira Arco, en una cambra negra de petit format», explica Abel González Melo, responsable de la dramatúrgia i la direcció. És un espectacle creat per artistes cubans des de l’exili, una peça que no s’ha mostrat a Cuba. «Ens encantaria que pogués veure’s allà, el seu espai natural, tot i que no estem segurs que això pugui passar en el futur pròxim. Els espectadors cubans i espanyols que l’han vist a Madrid sento que han establert una connexió sensorial, un vincle amb la fragilitat humana que queda a la intempèrie».

Empresonament, humiliació i exili

El cas Padilla és cubà però, per desgràcia, el conflicte entre la llibertat artística i el poder absolut és universal. ¿Es reflecteix en el muntatge? «Tracta exactament d’això, de com el poder comença a sentir-se amenaçat per les idees, per les paraules, i dels mecanismes que utilitza per doblegar l’opinió lliure. La relació entre els personatges de Padilla i el Company que ‘l’atén’ és la que va gestant-se entre intel·lectual i censor, que de vegades és molt subtil, molt dissimulada en les seves estratègies, però que va aniquilant lentament la llibertat creativa, l’impuls crític, i va sembrant en l’artista l’autocensura i el terror», explica. Padilla i la seva dona Belkis, que també era poeta, són protagonistes d’un gran arc d’enfrontament al poder que inclou «des de la prohibició d’un llibre premiat fins a l’empresonament, la humiliació i l’inevitable exili».

Yadier Fernández interpreta el poeta, Ginnette Gala la seva dona i Rei Montesinos el censor, una figura amb un tractament especial perquè el personatge es va introduint en la ment de Padilla. «Va convertint-se en un fantasma o mirall de les seves pròpies pors, que alhora es van amplificant davant el públic». És com un àlter ego espectral del protagonista. «En ell hem ubicat l’humor i la sàtira, la qual cosa accentua la soledat, la indefensió i la fractura de Padilla».

Passat i present

Notícies relacionades

La contaminació a l’Imperi romà va reduir el quocient intel·lectual

El Tradicionàrius viatja a les músiques del Mediterrani

Al ser una ficció documental, l’obra connecta el passat i el present amb recursos metateatrals, com l’estil d’interpretació que alterna el narrat i el dramàtic, desplaçant-se des de les dècades dels 60 i els 70 del segle XX fins al present. «Mirem en perspectiva quant d’aquells episodis perviu en els nostres dies. Som una companyia cubana i la història de Padilla ens interessa, essencialment, per la seva vigència, i per tant il·lumina sobre la nostra vida contemporània i la nostra missió com artistes, per les inquietants paradoxes i dilemes davant els quals ens col·loca».

La part visual és clau. La proposta utilitza múltiples registres fotogràfics, bibliogràfics, audiovisuals i sonors de la cultura cubana dels anys 60 i 70. L’objectiu és «acompanyar i dimensionar el viatge que l’obra fa cap a l’interior de la ment del Padilla, el seu desencant gradual amb un sistema en el qual va creure ferventment i que va acabar destrossant-lo». La selecció de fragments documentals ubica l’espectador en l’època però també recolza aquesta atmosfera d’irrealitat des de la qual el muntatge es desplega. «La cirereta són alguns minuts de l’autoinculpació de Padilla que projectem, filmats a la Unió d’Escriptors i Artistes el 27 d’abril de 1971, després de sortir de presó, i que fins ara es mantenien sense mostrar-se en públic».