‘Nunca volverá a nevar’: una comèdia incòmoda sobre Txernòbil

Malgorzata Szumowska té un record molt nítid del dia que va passar la catàstrofe de Txernòbil. Tenia 13 anys, vivia a Varsòvia i sortia al balcó esperant veure un núvol negre. La por es va instaurar al país, la por de respirar, de beure aigua, de tocar qualsevol cosa que pogués estar contaminat.

Per això ara, dècades més tard, s’encarrega de recuperar aquest episodi a través d’un misteriós personatge que procedeix de Txernòbil i que té unes capacitats gairebé sobrenaturals. No sabem si és radioactiu, però té el poder d’absorbir el dolor de les persones a través de les seves mans. Per això exerceix de massatgista, i ho fa en una urbanització d’elit en la qual tots els seus residents oculten les seves misèries sota la capa de les aparences. 

«Volia parlar de la societat moderna a Europa, en concret de les classes més privilegiades, i de com el capitalisme s’ha encarregat d’arrasar amb tot indici d’espiritualitat», explica la directora polonesa a través de zoom durant la seva visita al D’A Film Festival de Barcelona. 

A Malgozata Szumowska sempre li ha agradat que les seves pel·lícules s’erigeixin com una espècie de metàfora entorn de temes com l’èxit i el fracàs, la religió, la malaltia, la soledat o el masclisme. En aquesta ocasió volia centrar-se en el xoc entre les classes socials i el sentiment d’aïllament, però com sempre passa a les seves pel·lícules, imprimeix un estil en el qual batega l’enigma, la tensió i la incomoditat. També la poesia. La quotidianitat es fon així amb l’element fantàstic de manera que l’espectador és incapaç de saber què passarà a continuació. 

Notícies relacionades

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

«M’agrada jugar amb els gèneres», continua. «En aquesta ocasió hi ha alguna cosa de ‘thriller’, de drama familiar (i social) i també de comèdia negra. Hi ha elements absurds, altres que generen estranyesa, perquè el més important era crear una atmosfera al voltant d’aquest microcosmos on s’insereix el protagonista». 

‘Nunca volverá a nevar’ es converteix també en una al·legoria sobre el canvi climàtic. «Està passant davant nostre. A Polònia fa dos hiverns no va nevar. Això no havia passat mai, que jo recordi. Per això a la pel·lícula també s’inclou aquest presagi a tall del final dels temps. La humanitat sola, aïllada, més obsessionada que mai amb la malaltia en un món la lògica del qual ja no té sentit».