Mor als 94 anys el poeta i editor Enrique Badosa

El poeta barceloní Enrique Badosa ha mort aquest dilluns als 94 anys, segons han confirmat fonts pròximes a l’autor.

Enrique Badosa (1927-2021) va ser un dels grans poetes en llengua castellana que va escriure des de Barcelona, admirat per altres poetes i volgut de manera especial per Joan Margarit, J. V. Foix i Salvador Espriu, que va traduir al castellà.

Badosa ha sigut, per damunt de tot, un poeta a contracorrent dins de la Generació del 50, ja que va lluitar en un mar propi sense adscriure’s ni als autors de l’òrbita franquista ni als de l’òrbita esquerrana en temps en què tan sols s’acceptaven aquests dos bàndols.

Com tot poeta, va haver de desenvolupar la seva professió de lletres al marge de l’autoria, cosa que el va portar a dirigir el contingut literari de Plaza & Janés mentre exercia com a periodista cultural a ‘El Noticiero Universal’ i, més tard, a l’‘ABC’, amb milers d’articles d’opinió.

En aquells temps li va ser concedit el Premi Adonais de la Real Academia i el Ciutat de Barcelona, entre d’altres; i també va ser distingit amb el Francisco de Quevedo, el Fastenrath i el Premi José Luis Giménez-Frontín. Havia rebut la Creu de Sant Jordi i se li va oferir ser membre de la Real Academia, però ho va declinar per problemes de salut.

Traduccions

Entre la seva obra destaquen tres llibres: ‘Trivium’, que resumeix la seva ingent i gairebé inabastable obra poètica; ‘Mapa de Grecia’, editat també en grec en repetides edicions; i ‘Sine tradire’, una lliçó magistral de perfeccionisme en l’art de com fer traduccions sense trair l’autor. De ‘Mapa de Grècia’ es va extreure el poema dedicat a Salamina, que figura al monòlit que a la mateixa illa de Salamina commemora aquella batalla llegendària.

Segons explicava avui Josep Moya-Angeler, els seus amics encara recorden el viatge en què hi van acompanyar Badosa, un 26 de setembre, data de la batalla, i en què els va narrar la contesa amb passió com si Xerxes fos allà encara present.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Deixa com a llegat 21 llibres de poemes, amb predomini de la sàtira en forma d’epigrames, cinc llibres d’assajos i 11 llibres de poemes traduïts d’autors en català, llatí, francès, portuguès i la poesia medieval, entre d’altres. A partir dels seus 80 anys va escriure un altre llibre de reflexions poètiques, “Ya cada día es más noche”, una aplaudida reflexió sobre l’imparable caminar cap a la mort.

Va viure encara 14 anys més, treballant diàriament, dictant nous llibres, resumint articles i rebent els seus amics.