Perifèrics i consumibles
‘Fake news’: que ve el llop
L’inventor de les ‘fake news’ va ser Pere Sense Més. No (sant) Pere pescador primer de peixos i després d’ànimes («Tuuuu, has vingut a cridar-me») que va negar tres vegades abans que cantés el gall, ni el pastor Pere amic de la Heidi que es dedicava a parlar amb les cabretes alpines, ni Pere Pan provocant malentesos amb la seva edat, ni Pedro Sánchez parlant del seu Govern de ‘koalacció’, ni Pere Picapedra amb el seu ¡iabadabadú!, ni Pedro Salinas amb la seva veu deguda a un amor poc fidel i molt incendiat, ni Peter Parker enredant-se a la seva teranyina, ni Pedro Páramo amb tots els seus morts a sobre, ni Pedro Abelardo amb els seus sil·logismes i les seves diatribes, ni Pedro Calderón de la Barca amb les seves vides i els seus somnis, ni Pedro Delgado donant-li voltes a tot, ni Pedro del Hierro i les seves camises de força, ni Pedro Navaja amb la dent d’or il·luminant tota l’avinguda («‘si naciste pa’ martillo, del cielo te caen los clavos’»), ni Pedro Almodóvar esfullant la flor del seu secret, ni Pedro Ruiz amb el llibre gros de Petete, ni Pere Gimferrer quan va proclamar que «‘tiene el mar su mecánica como el amor sus símbolos’». L’inventor de les ‘fake news’ va ser Pere Sense Més, el del llop ferotge.
Les ‘fake news’ van néixer de l’avorriment i la roïndat d’un, i de la bona voluntat i la credulitat de molts. Pere, un dimoniet pel que sembla, s’avorria cuidant les ovelles i els bens i els lletons que després s’havien de preparar al forn de llenya o a l’estaca (coses totes dues que mereixia el ximple de Pere: llenya i estaca), i, com a bon dimoniet avorrit, es va posar a matar mosques amb la cua. Dues vegades van pujar els veïns a ajudar Pere, el mentider, el beneit ferotge. I dues vegades es va riure in their face. El tercer cop no falla, ja ho sabeu: el llop hi va anar, Pere va cridar, el llop va matar ovelles, els veïns no van pujar a la muntanya, el llop va matar més ovelles. Aquí la ‘moraleja’ (que no és només una urbanització).
Jo soc Pere i sobre aquesta pedra –tosca– edificaré la meva Església, es diu a si mateix, perquè és molt ufà (accepció 1 del DLE) i res ufà li és aliè. Amb mentides que floten a la superfície com caquetes de nadó a les piscines d’urbanització. Crec que el tal Pere Sense Més, l’elegit, era un fan fatal de les ficcions fàcils que es figurava a si mateix com a personatge d’una ‘escape room’ campestre. Però era només un paio mesquí barreja de rambo de les ginestes, fabulador avorrit i mentider compulsiu. A les xarxes, al parlament, a la caixa del supermercat, a la porta de l’escola dels nens, al gimnàs, a la televisió, topem de cara amb aquest peresensemés esputant sense fre aquesta saliva fal·laç per la boqueta. Compte, que taca més que el quitrà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
