Super-so

‘Reservoir dogs’: els primers i magistrals passos de Tarantino com a ‘dj’

El director va rescatar almenys dues gemmes musicals i les va convertir en icòniques en el seu primer llargmetratge

Tarantino és un mestre en l’art de ‘samplejar’, tant les imatges –o les idees que

s’amguen darrere de les imatges concebudes per altres– com les músiques alienes que semblen haver sigut compostes per a les seves pel·lícules. Un dels grans especialistes

en el so i música cinematogràfica, Michel Chion, escrivia que «Tarantino és un

mestre en la manera de trobar vells temes i organitzar-los». Les seves bandes sonores són fastuoses per la manera com utilitza temes que poden procedir d’un western italià, d’una sèrie televisiva dels 60, del flamenc pop o ser rareses rock que només ell coneix.

La primera pedra d’aquesta concepció del ‘dj’ cinematogràfic la va posar a ‘Reservoir

dogs’, on va rescatar almenys dues gemmes i les va convertir en icòniques a l’associar-les amb

dues seqüències determinants. La primera és ‘Little green back’, obra d’un desconegut grup holandès de pop rock, George Baker Selection. La van gravar el

1970 i Tarantino la utilitza de manera formidable en els plans dels títols de crèdit,

amb els estilosos protagonistes caminant amb alentiment.

L’altra gemma és ‘Stuck in the middle with you’, una mostra de folk-pop xicleter dels escocesos Stealers Wheel, de 1973. Tarantino li atorga una dimensió inquietant

al sonar durant la seqüència en la qual Mr. Blonde balla, ruixa amb gasolina i li talla la

orella al policia.