Love of Lesbian imposa les seves lleis a Pedralbes

Després de parlar durant diversos mesos de Love of Lesbian a propòsit dels tests d’antígens i els assajos sanitaris, és hora de recordar que es tracta d’un grup musical i que disposa de noves cançons, les d’aquest àlbum de títol poc efervescent, ‘V.E.H.N. (Viaje épico hacia la nada)’. Obra amb què els barcelonins alleugereixen l’equipatge a favor de la cançó pop sòbria, que ni s’extravia en la seva grandiositat ni s’acontenta amb l’himne preparat per saltar al festival. Aposta segura que va asfaltar el camí en una nit amb aspecte de presagi de la normalitat, aquest dijous als Jardins de Pedralbes.

Després de la nanoedició de 2020 amb la marca de Fes Pedralbes, la mostra recupera aquest estiu la configuració tradicional, amb grades en diversos nivells (l’aforament arriba a les 1.750 localitats, encara per sota de les 2.384 de 2019) i un ‘village’ redoblat. Santi Balmes va dir al començament de l’actuació que aquest és «el festival que fa més bona olor» i es diria que la fragància de bonança era també mental després de tots aquests mesos de tenebres, tot i que el nou cançoner de la banda es decanta per l’escepticisme: es veu en la peça titular, ‘V.E.H.N.’, inspirada en un amic que es va treure la vida.

Cançons desitjades

Notícies relacionades

Anna Cornudella: "El capitalisme perjudica el nostre desenvolupament com a espècie"

Meghan Markle compartirà la passió per la cuina en una sèrie

Love of Lesbian va senyorejar amb el seu material d’estrena (8 de les 19 cançons de la nit) i les seves repesques d’un passat que comença a pesar. «Segurament hi ha alguna cançó que voldríeu escoltar i no escoltareu», va advertir Balmes, si bé hi va haver lloc per reviure temes llunyans, fins i tot de l’àlbum ‘Cuentos chinos para niños del Japón’ (2007), cas de ‘Noches reversibles’ i ‘Los colores de una sombra’. Van reviure amb una presència madura i detallista perquè, tot i que Love of Lesbian vol reduir gruixos instrumentals, es va presentar en forma de septet, tirant cap a cert sinfonisme pop amb les seves superposicions de guitarres i teclats, i les percussions coloristes d’aquest músic amb múltiples vides anomenat Marc Clos (The New Raemon, Nueva Vulcano).

Entre les novetats, van despuntar el fons emocional de ‘Crisálida’, la discreta línia melòdica de ‘Sesenta memorias perdidas’ i aquesta dramàtica ofrena a Bunbury que és ‘El sur’. No hi va haver lloc per a la bonica ‘Escuela de danza aérea’, però sí per a ‘El paso’, peça que va deixar un rastre de mística al Peter Gabriel en l’últim bis, cremades les naus amb cites a ‘I.M.T., ‘Club de fans de John Boy’ o ‘Allí donde solíamos gritar’. Love of Lesbian, que es consolida en el seu món, fa temps que ja no es regeix per les lleis de The Cure ni de Bowie, sinó per les seves, amb les seves lletres cripticofestives, la seva manejable aparatositat i el seu do per fer de tot això un material pop amb què carregar-se tots els auditoris.