La Barceloneta, el barri perdut d’Antonio Iturbe

La cita amb Antonio Iturbe és a la plaça de la Barceloneta, tranquil·la aquesta tarda encara mancada de turistes, tot i que algun trenqui el silenci arrossegant maletes. L’escriptor, periodista i director de la revista digital ‘Librújula’ ha escrit nova novel·la, ‘La playa infinita (Seix Barral), la més personal després d’aquest èxit aclaparador que va suposar ‘La bibliotecària d’Auschwitz’, novel·la traduïda a 30 idiomes i el premi Biblioteca Breve. Aquesta narració d’un noi de barri, que es va fer científic de renom i va tornar a casa per comprovar com havia canviat aquell paisatge, està travessada per la mateixa experiència de l’autor, fill d’emigrants que van arribar als 60 al barri mariner dels pisos minúsculs i la roba estesa a l’estil napolità. De com aquell lloc va anar travessant el final del franquisme, l’arribada de la progressia il·lustrada i amb noves idees, la transició i «els cotxes anunciant l’Estatut per megafonia».

Darrere de les transformacions radicals que els Jocs Olímpics i la gentrificació van portar a la zona, Iturbe contempla el passat: es veu a si mateix de nen en aquesta mateixa plaça jugant a la pilota. I passejant després pels carrers adjacents recrea en la conversa una Barceloneta que ja només existeix com el fantasma duplicat i descolorit de l’actual. «Soc en aquell moment en què ens adonem que el futur no és tan extraordinari com creies i en canvi en el passat hi ha coses que brillen i t’hi sents atret». El passeig per la zona el porta a seleccionar cinc llocs ‘barcelonetencs’. Són enclavaments d’una ruta literària i gens turístic que el pot seguir a través de la seva novel·la.

La Fraternitat

Aquest edifici al carrer de Santa Clara d’elegants aires vienesos, avui biblioteca pública, es va aixecar sobre una antiga fàbrica de galetes de barco, l’immenjable pa dels mariners. Durant anys va ser la seu d’una cooperativa obrera. «En l’època de la novel·la va allotjar una escola de judo a la qual vaig anar i el bar d’una associació excursionista». La Barceloneta sempre ha sigut bressol d’un fort associacionisme que en els últims anys ha carregat molt críticament contra el turisme indiscriminat. «A la novel·la el protagonista es passeja pel carrer de la Maquinista i veu com la llibreria del barri de tota la vida, La Garba, ha tornat a obrir després d’uns mesos d’estar tancada gràcies al treball de l’associació ABA, que vetlla pel benestar dels veïns».

Les Ocasions

És una de les poques botigues de la infància d’Iturbe que es manté, traduït ara el seu nom de llavors, Las Ocasiones, al català. Als aparadors d’aquesta cotilleria al vell estil al carrer de Sant Carles amb roba interior refractària al glamur, l’autor hi ha volgut veure una metàfora del barri. «‘Ocasió’ era una paraula clau en el consum de la meva infantesa. Però també suposa una cosa així com un cop de sort que tant et pot oferir una oferta com una nova oportunitat».

La plaça del Mercat

En aquest espai avui diàfan es trobava l’escola pública, «un edifici lleig d’estètica franquista» on va estudiar l’autor: «Tot això va desaparèixer però segueix havent-hi dos locals característics, la Cova Fumada, on encara cuina la ‘mestressa’ receptes de tota la vida, i La Electricidad, amb les taules de marbre i un bàrman amb molta desimboltura, molt del barri».

El Jai-ca

Notícies relacionades

Luxe i misèria a la península italiana

Gene Hackman va morir nou dies abans que trobessin el seu cos

L’emblemàtic bar del carrer de Ginebra era un dels favorits de l’enyorat llibreter Paco Camarasa: «El bar tenia un raconet amb els parroquians de tota la vida on les consumicions es cobraven a un euro». També va ser un lloc de tertúlia i així apareix a la novel·la. «En aquestes reunions he situat Vicens Forner, l’autor de les formidables ‘Cròniques de l’Òstia’, imprescindibles per comprendre la zona. Forner és un d’aquests veïns de la Barceloneta que han acabat sentint-se a desgrat amb aquest barri que tant ha estimat, especialment amb l’augment de la delinqüència i la tornada de l’heroïna».

La platja

«Llavors i ara –explica– hi ha davant el mar el restaurant Salamanca, que s’ha anat expandint en els últims anys. Molt a prop, a terra, hi ha una placa que recorda que allà va estar l’Escola del Mar bombardejada per l’aviació italiana durant la guerra». Delimitada per la platja d’una banda i pel port d’una altra, hi haurà qui digui que la Barceloneta es va beneficiar de l’esbombada obertura al mar que va portar la Barcelona olímpica: «Al final ha resultat que tot ha culminat en una fatxa marítima que ha tancat el port per vendre’l als supermilionaris, a construir un centre hortera i ara en declivi com el Maremagnum i un centre negocis. ¿I tot per a què? Per tornar a omplir-lo de ciment».