‘Chavalas’: amigues d’extraradi

Carol Rodríguez Colás va sortir de Cornellà per estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Ramon Llull. Va fer alguns curts, una ‘sitcom’ i va participar en diferents exposicions artístiques i fotogràfiques en museus i galeries. Al principi ocultava els seus orígens per evitar que li pengessin l’estigma de ser d’extraradi, però després es va adonar que portava amb orgull ser de barri i que no hi havia cap motiu per amagar-se’n. Precisament d’això parla la seva opera prima, 'Chavalas, una comèdia costumista i generacional que s’encarrega de dinamitar els prejudicis cap a la perifèria amb honestedat i frescor. 

«L’audiovisual s’ha acostat al barri de tres maneres. La primera, ensenyant la part fosca i fumuda, el món de la droga i de la delinqüència. La segona, utilitzant la ridiculització per ficar-se amb les ‘xonis’, les quilles i els Joshuas. La tercera, a través de la capitalització que ha suposat la música i la moda urbana. Jo volia allunyar-me de les tres», explica la directora des del Festival de Màlaga, on la pel·lícula competeix en la secció oficial. 

‘Chavalas’ pren el punt de vista de la Marta (Vicky Luengo), que va marxar a Barcelona per buscar-se la vida com a fotògrafa. Però no acaba de trobar el seu lloc. D’una banda, renega de les seves arrels, de l’altra, no se sent còmoda en l’ambient en què es mou, on les relacions són supèrflues i discriminatòries. Tampoc aconsegueix trobar el seu camí artístic i se sent incompresa. 

Baixar-te els fums

Després de ser acomiadada, haurà de tornar a casa seva i retrobar-se amb les seves amigues, la Desi (Carolina Yuste), la Bea (Elisabet Casanovas) i la Soraya (Ángela Cervantes). L’aire de superioritat que mostra la Marta xocarà amb la sinceritat i l’espontaneïtat del seu cercle més íntim, que la farà adonar de les contradiccions en què ha caigut. I és que, com diu la directora, «és necessari que et diguin les coses a la cara per abaixar-te els fums». 

Carol Rodríguez va escriure el guió de ‘Chavalas’ juntament amb la seva germana Marina. Volien fer una pel·lícula lluminosa sobre el seu barri, sobre la seva gent, per poder abocar-hi tots els records de la seva infantesa i adolescència, per parlar dels vincles que es creen i com varien amb el temps, però mai es destrueixen.  

«Volíem parlar de la nostra família, del nostre entorn, del banc onpassàvem les tardes, de les veïnes prenent el sol al portal, de les nostres amigues», continua la directora. ¿El resultat? Una pel·lícula sense posturejos sobre l’amistat femenina. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A ‘Chavalas’ pràcticament no hi ha personatges masculins. No calen trames artificials amoroses perquè, com diu Carol Rodríguez amb rotunditat, «les dones no necessitem ningú que ens ajudi a prendre les decisions, a solucionar els nostres problemes, a viure de manera plena». «Nosaltres som autosuficients, tant per cagar-la com per triomfar». 

Part de la proposta es basa en la química entre el grup d’amigues. Per a Carol Rodríguez era important trobar les seves xavales. «Les vaig aconseguir amb molta sort», assegura. «Era bàsic que tinguessin molta complicitat entre elles i que contagiessin amb les seves diferents vibracions, perquè d’això va ‘Chavalas’, de ser autèntica i de treure’s la màscara de les aparences en la qual ens hem instal·lat».