Crítica d’‘En un lugar salvaje’: L’aprenentatge després de la tragèdia

Sean Penn va dirigir el 2007 ‘Hacia rutas salvajes’, la història d’un home que deixa la civilització enrere per buscar el sentit de la vida a Alaska. Penn era parella llavors de l’actriu Robin Wright. Es van divorciar el 2010, però una de les coses en comú que van tenir semblen mantenir-se. En el seu debut com a directora cinematogràfica, l’excel·lent actriu de ‘La princesa prometida’ i ‘House of cards’ també indaga en la soledat d’un personatge que ho ha deixat tot enrere i viu reclòs en una cabana en les Muntanyes Rocalloses, sense contacte amb ningú.

Notícies relacionades

Opulents temps passats

TVE tindrà un canal que emetrà els seus continguts íntegrament en català

Els motius pels quals la dona encarnada per la mateixa Wright ha trencat amb la civilització són ben diferents al film ‘En un lugar salvaje. No es diuen fins als passatges finals, però d’una manera o una altra ho intuïm al llarg de tot el metratge. Durant la primera part, la protagonista intenta sobreviure en un medi hostil: fred, neu, llops, un os que ronda per la cabana, incapacitat per pescar o caçar... És la més interessant: una dona i un paratge, el silenci com a forma de vida, l’aprenentatge després de la tragèdia.

Després entra en escena un caçador local. I malgrat l’austeritat amb la qual vol afrontar la seva futura existència, entaula una sòlida relació d’amistat i afecte amb ell. Aquí el film resulta una mica més convencional. Wright s’extasia als paisatges filmats minimitzant el drama veritable que mou tota la història.