Donna Leon: «El mafiós actual és un empresari respectat»

La barbaritat de 30 casos són els que porta el comissari Guido Brunetti a la seva esquena. En aquestes turbulentes aigües del crim que amenacen la seva estimada Venècia el va posar a navegar Donna Leon el 1992 en el ja fundacional ‘Mort a La Fenice’. La dama negra nord-americana presenta ara, als seus 78 anys, el seu nou llibre, ‘Esclaus del desig’ (Edicions 62), per videoconferència, la pandèmia encara obliga, però no des de la ciutat dels canals, on vivia des de 1981, sinó des d’un «poblet suís de 350 habitants i moltes vaques, un paradís. Res millor que viure envoltada de vaques», emfatitza: «Se’m feia impossible continuar apartant la gent per anar a comprar el pa i caminar entre els 30 milions de turistes que abans de la Covid visitaven Venècia».  

En aquests 30 casos, admet, «Brunetti s’ha tornat més pessimista. Veu que el món en què viu ha canviat a pitjor. Com m’ha passat a mi, la seva visió s’ha entristit i la seva esperança s’ha deteriorat perquè no veu un futur encoratjador per a la humanitat. Preveig un gir a la dreta no només a Europa. En molts països, els dolents han acabat en el poder».  

«La pandèmia ha sigut màgica perquè ha deixat Venècia sense gairebé gent pel carrer. Els 50.000 residents van poder recuperar-la per a ells i jo estic del costat dels venecians. Però per als que viuen del turisme ha sigut molt complicat», valora l’escriptora, que se sent «més obsessionada per l’escalfament global que per la Covid, que pot ser una conseqüència però no l’arrel del problema». 

No vol escriure una novel·la sobre el coronavirus. A ‘Esclaus del desig’, on dos joves venecians s’esfumen després de deixar a la porta d’un hospital dues noies, turistes nord-americanes, ferides i inconscients, el lector només intueix que és una novel·la postpandèmia perquè Brunetti és conscient que els venecians que tant odiaven els turistes ara els troben a faltar. «Només mostro la presència que té en la memòria de la gent». 

Però el tema del qual sí que parla l’autora de Nova Jersey és de les màfies de tràfic il·legal de persones en una Europa marcada per la immigració. «Fa 26 anys, al quart llibre de la sèrie, ja vaig escriure sobre les xarxes de tràfic de dones com a esclaves sexuals. Parlava de com les enganyen per venir a Europa amb la promesa d’aconseguir treball de cambrera o de cuidadora d’avis però després les obliguen a prostituir-se. I he tornat a escriure sobre això perquè avui continua passant, com si la policia estigués de vacances i no s’hi preocupés perquè les víctimes són dones.»   

Per l’autora, guanyadora del Premi Pepe Carvalho 2016, el llegat que deixarà Brunetti és mostrar que al comissari, com a ella, no «li agraden els assetjadors, els que utilitzen la força, ja sigui física, econòmica o social, per menysprear els altres i obligar-los a fer una cosa que no volen. Em posa malalta i molt nerviosa l’abús de poder. L’essència dels llibres, en el que Brunetti se centra, és en les víctimes de la injustícia». Perquè, remata, «sempre hi haurà injustícia. Al món real no tothom és bo». 

La màfia, classe respectada

En aquesta història sorgeixen llaços amb la Itàlia del Sud, sobre les quals Brunetti ja no té tants prejudicis. «Nàpols és la pura essència del caos, un desastre, però les coses tiren endavant. Em fascina la ciutat. I els napolitans són divertidíssims, encantadors i segurament desvergonyits, però és igual». Opina Leon sobre com ha canviat la màfia italiana. «El mafiós ja no és el típic home que entra en una botiga de pizzes per exigir diners. És un empresari respectat que porta el fill a una escola de negocis i la filla del qual treballa en un banc d’inversió als Estats Units. Han passat a ser classe respectada i, perquè els periodistes no en parlin, els denuncien per difamació, ja que es poden permetre bons advocats». 

Considera que «als Estats Units, segons les estadístiques, la majoria de criminals són afroamericans. Però no és la seva culpa, perquè la majoria també han anat a escoles horroroses i han patit el maltractament de la policia i la societat. No és realista sorprendre’s que acabin així si porten vides desagradables». 

El cas núm. 31

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

«Perpetuant una aturada temporal, sense posar mai referències concretes a fets com l’atemptat a les Torres Bessones o noms de polítics perquè el lector no pugui dir si som al 2014 o el 1994», Leon tampoc fa envellir Brunetti, ni la seva dona, Paola, ni els seus dos fills adolescents. I, després de vendre 20 milions d’exemplars en tot el món, continuarà donant treball al comissari perquè «disfruta amb l’escriptura». De fet, anuncia que ja té preparat el seu cas número 31, «molt negre i que tracta sobre la beneficència i la gent que vol salvar el món». 

Gens partidària de mostrar massa sang ni violència en les trames, creu que la clau d’una bona novel·la negra és «trobar un bon investigador per seguir i eliminar un personatge que al lector li resulti empàtic. Matar el dolent és una pèrdua de temps». Paraula de Leon.