Àlex Ollé: «Culturalment, Madrid li ha passat la mà per la cara a Barcelona»

El director buscarà i propulsarà el talent local. «És indispensable crear el nou planter del Liceu», diu. «I hem d’apostar per coses que no necessàriament s’hagin de fer a l’escenari principal sinó en altres espais, com ha aconseguit l’Òpera de Butxaca. Ara li donarem més camp a la creació contemporània».

Microòperes

El projecte ‘(ÒH!)pera’ de microòpera començarà la temporada que ve i comptarà amb quatre compositors –Núria Giménez-Comas, Marc Migó, José Rio-Pareja i Fabià Santcovsky–, quatre llibretistes i quatre directors d’escena. Escollir aquests últims és cosa d’Ollé, coordinador del projecte. «Busco gent que no només vingui del teatre sinó també del món de l’escenografia i el vestuari perquè ‘(OH!)pera’ ha de ser un laboratori d’experimentació en què també s’inclouran escoles de disseny de Barcelona». L’ajuntament s’ha implicat en el projecte. 

Notícies relacionades

¿Qui dimonis és Kiko Veneno?

La millor preqüela d’una preqüela de ‘Star Wars’

«Barcelona ha de tornar a situar-se on era en els 80 –opina Ollé–. Tornar a ser referent. Madrid ens ha passat la mà per la cara. Culturalment els últims anys la capital ha sigut molt més potent que Barcelona. Ja és hora que la Generalitat i l’ajuntament s’uneixin forces per rellançar espais que es moren de fàstic, que els facin a la gent perquè s’autogestionin».

Diversitat

El Consell Artístic té clar que cal posar-se les piles. Per això les pròximes temporades s’apostarà encara més per «educar els nens, aconseguir que persones de 20 a 30 anys vinguin i ampliar els gustos del públic». I si el públic és reticent, se l’haurà de convèncer que, com passa en altres arts, la varietat és clau. «Ja sabem el que agrada al Liceu, però toca ampliar. I costarà», diu Ollé, conscient que no es pot obviar l’escena contemporània o les òperes del segle passat. «Al final, crec que coses com el ‘Macabre’ o el ‘Quartett’ no han agradat a tothom, però alguns han entrat en la contemporània. I si no, almenys ha vingut al Liceu un públic diferent». I afegeix: «Hi haurà muntatges que t’agradin més o menys, però el Liceu ha de mostrar diversitat. No fer el que a mi m’agradaria, o al Víctor, al Josep o al Valentí, sinó fer una mica de tot, sempre amb qualitat».