Raphael, amb la força dels mars a Pedralbes

Si altres artistes la pandèmia els ha empetitit, acorralant-los en el ‘set’ acústic i la banda retallada, en Raphael ha produït un efecte contrari: rutilant superproducció (amb macropantalla de vídeo com a teló de fons), tropa d’una quinzena de músics i coristes i, sobretot, ell mateix, geni i figura, donant un cop de puny sobre la taula a cada estrofa. Va obrir amb l’‘Ave fénix’, que li va escriure Manuel Alejandro, i cap al final va fer seva ‘Resistiré’, del Dúo Dinámico, així que ja veiem de quina classe d’actitud estem parlant.

Sis mesos després dels seus passis al Wizink Center, que tant van fer parlar, Raphael va reprendre a Pedralbes la seva gira de 60è aniversari de carrera rendint honors al seu catàleg i colant-hi alguns dels préstecs que integren el seu últim disc, ‘6.0’. Peces preses d’altres cançoners, com ‘Vivir así es morir de amor’ (Camilo Sesto), ‘Me olvidé de vivir’ (Julio Iglesias) o ‘Frente a frente’ (Jeanette), que es van ajustar a les seves intensitats expressives. Material que es va fer notar al primer bloc del recital, on ja es va colar un clàssic del calibre de ‘No vuelvas’.

Lleuger, poc

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Raphael té el seu costat d’‘entertainer’, però el seu art és conscienciós i posa a prova la categoria de ‘cançó lleugera’. ¿Lleugera, ‘No puedo arrancarte de mí’’, on semblava que li extirpaven un queixal a cada estrebada de la soferta tornada? ¿O ‘Cuando tú no estás’, amb el seu serpentejant desconsol per una vida sense aire, una vida «sense Laura»? Sí que hi va haver simpàtiques lleugereses amb aquest ‘Digan lo que digan’ amb deriva electrònica ‘dance’, i l’assalt a ‘Mi gran noche’, amb «la la las» induïts des de la pantalla de vídeo. I en l’indispensable ‘Escándalo’ inserit en els bisos. Però el cor del concert el va reservar Raphael al seu cançoner ‘hardcore’, amb fidelitat a atmosferes i contorns instrumentals, amb tot el seu repertori de sotsobres de l’ànima. Envestides líriques amb raig de veu i algunes dificultats en notes altes.

Relleus profitosos en el ‘medley’ espiritual que van conformar ‘Ave María’, ‘Le llaman Jesús’ i ‘Aleluya’, amb els seus diàlegs corals, i en peces amb firma alexandrina com ‘Estuve enamorado’, ‘En carne vivai’ i aquest dard contra les xafarderies anomenat ‘Qué sabe nadie’. I en aquestes dues que va gravar primer Rocío Jurado i a les que ell va posar una empremta igualment distintiva, ‘Se nos rompió el amor’ i ‘Como yo te amo’, un tancament de més de dues hores de sessió (27 cançons), avassallant-nos «amb la força dels mars» i «l’ímpetu del vent».