Broggi situa ‘Filumena Marturano’ entre Nàpols i Barcelona

‘Filumena Marturano’, una comèdia d’Eduardo de Filippo que va triomfar al cine com a ‘Matrimonio a la italiana’, arriba per fi a la Biblioteca de Catalunya aquest dimecres amb una gran producció de La Perla 29 amb 10 intèrprets. La parella protagonista d’aquest gran quadro napolità compta amb dos fantàstics actors: la catalana Clara Segura i l’italià Enrico Ianniello. La pandèmia ha obligat a retardar un any aquest ambiciós projecte coral que completen Marissa Josa, Jordi Llovet, Eduard Muntada, Xavier Ruano, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla i Montse Vellvehí.

És la tercera peça de De Filippo que dirigeix Oriol Broggi al teatre del Raval després de ‘Natale in casa Cupiello’ (2010) i ‘Questi Fantasmi’ (2012) –que Ianniello va ajudar a traduir amb Pau Miró–, després de foguejar-se com a ajudant de direcció de Sergi Belbel a ‘Dissabte, diumenge, dilluns’ (2004) al TNC.

Broggi compara el binomi protagonista format per Filumena Marturano i Domenico Soriano amb personatges de tragèdia grega. «És com si ella fos Antígona i ell Creont, protagonista i antagonista respectivament, però en clau de comèdia perquè aquesta obra et fa somriure, però quan acaba no saps si la vida és bonica o no». És una obra complexa.

«El teatre de De Filippo és alegre, festiu, còmic, explosiu, però alhora també és molt profund», afirma Broggi. «Estranyament no és tan conegut com el de Pirandello, Shakespeare, Txékhov, Ibsen, Sòfocles, Molière, i això que és un autor igual d’important».

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

El muntatge de Broggi utilitza el paral·lelisme entre Nàpols i Barcelona, ciutats molt semblants que, segons ell, «tenen una manera de fer i una alegria especials». Ha situat l’acció en un pis de l’Eixample de Barcelona, en una època entre finals dels anys 40 i els 60. La casa del Domenico, on viu la Filumena, és un pis una mica senyorial anat a menys, amb terra hidràulic i mobles antics amb aportacions d’altres produccions de La Perla 29. Una casa amb moltes portes i finestres on els personatges intercalen amb naturalitat napolità, italià, català i castellà. «L’obra original juga amb dos napolitans diferents, perquè el Domenico ve d’un barri més ric que tira més cap a l’italià, mentre que la Filumena, que pertany a un barri pobre, parla en dialecte napolità», recorda Ianiello, membre de Teatri Uniti de Nàpols, molt conegut a Itàlia per la sèrie ‘Un passo dal Cielo 1, 2, 3’.

¿Fins a quin punt connecta amb la societat actual un personatge com el de la Filumena? És una exprostituta que se les enginya perquè l’home que l’ha mantingut 25 anys es casi amb ella i donar així el mateix cognom patern als seus fills. Per a Clara Segura, la Filumena és una «superrevolucionària» i té tot el sentit del món recordar dones que, com ella, lluiten per una vida més digna. «Amb els canvis socials viscuts de vegades sembla que no puguem parlar de dones que no estan en les coordenades actuals. Potser una dona del 1946 és molt més moderna que una que el 8 de març es manifesta amb els pits a l’aire, i ho dic amb tot el meu respecte per a elles. Però no podem tallar amb tot l’anterior, perquè la Filumena no té sou, no ha estudiat, no és autosuficient... Al món en què vivim encara hi ha dones així». I afegeix: «Hem canviat molt ràpid en les formes, no l’essència. Hi ha coses que continuen sent un problema».