Judith Colell, nova presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català

La directora Judith Colell (Sant Cugat, 1968) és la nova presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català després que la candidatura que encalpçalava, anomenada ‘Cinema i futur', s’hagi imposat amb claredat (172 vots per 103) a la de la també cinesta Neus Ballús (Mollet, 1980) a les eleccions portades a terme aquest dilluns. En la candidatura de Colell figuren el productor Sergi Moreno; les directors Carla Simón, Alba Cros i Sílvia Quer; el guionista Eduard Solà; l’actor David Verdaguer, i el director del D’A Film Fest, Carlos R. Ríos. Les eleccions a l’Acadèmia han tingut lloc després de la marxa, després de dos mandats, de la productora Isona Passola, actual presidenta de l’Ateneu Barcelonès.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

«Hem de combatre la pèrdua de múscul del cine català. I, sobretot, explicar que tenim un gran cine, com fan els danesos, eludint el victimisme. Hem d’aconseguir que el públic el faci seu. Aquesta és la clau», va afirmar Colell a aquest diari fa tot just una setmana, quan presentava al Festival de Màlaga la seva última pel·lícula, el drama sobre la violència masclista ‘15 horas’. Directora del grau de Comunicació Audiovisual de la Blanquerna URL, Colell va ser, durant sis anys, vicepresidenta de l’Acadèmia de Cine Espanyol, que avui ho considera «un màster» per «posar aquest aprenentatge al servei del cine del meu país i de la gent que fa cine a Catalunya».

L’Acadèmia del Cinema Català va néixer el 21 de febrer del 2008 amb l’objectiu d’aglutinar tot el sector cinematogràfic català. La candidatura guanyadora haurà d’emprendre a partir d’ara una tasca complexa, gairebé heroica, ja que l’audiovisual català es troba en una greu situació de crisi, com repetidament havia denunciat Passola durant el seu mandat. «Hem tocat fons. Estem en el moment més baix dels últims 10 o 15 anys», clamava una vegada i una altra la productora sobre la progressiva falta de múscul d’un sector audiovisual cada vegada més precari en l’àmbit econòmic i obligat a emigrar a Madrid, on abunda el treball gràcies a les plataformes de ‘streaming’ que hi ha instal·lades. «Hem de recuperar el teixit industrial que teníem i evitar així que la gent hagi d’anar-se’n fora a treballar», afirma, en aquest sentit, Colell.