Perifèrics i consumibles
Sentit i sensibilitat (i Teletubbies)
Les paraules diuen coses, els textos signifiquen, les obres assoleixen sentits, els signes creen realitats i prenen decisions. Entre la interpretació i la sobreinterpretació hi ha aquella idea de Todorov que «un text és només un pícnic en el qual l’autor porta les paraules i els lectors, el sentit». Estic d’acord amb el plantejament que, de tots els participants en la comunicació literària, el menys fiable en la interpretació de l’obra és el mateix autor (massa exigències, massa bena abans de la ferida, massa pulsions, massa ínfules, massa pressions, massa jo, massa superjò, massa Freud, gairebé sempre). Tinc els meus dubtes entorn de la intenció autorial –tan volàtil, tan inabastable, tan interessada, tan fal·laç‒ com a vehicle infal·lible per insuflar un sentit a l’obra. Potser creiem saber de què estan fets els missatges. Però no acabem de saber què i com signifiquen. I tampoc en què poden convertir-se quan es fa carn («el verb es va fer carn», recordin). Els signes, les paraules, els textos, les imatges. Per això les interpretem. Interpretem per necessitat i per obligació, perquè no podem evitar-ho. Interpretem (en) el fosc perquè «in claris non fit interpretatio». Les lleis, la paraula revelada, la literatura. Estem obligats a interpretar-nos constantment, a cada pas, per no equivocar-nos, per assetjar el sentit, per no deixar que es dispersi (Peirce i allò de la semiosi il·limitada, ja saben).
Fa alguns anys es va fer tristament famós el telepredicador nord-americà Jerry Falwell, que va sol·licitar la retirada del programa infantil ‘Teletubbies’ perquè, al seu entendre, un dels personatges protagonistes, Tinky Winky, era homosexual. Aquest ‘outing’ imposat pel tal Jerry al pudorós Tinky es devia, segons Falwell, a que era de color morat, portava un triangle invertit al cap i utilitzava un bolso. Que era perjudicial per als nens, deia. I va continuar amb aquesta matraca durant anys amb el recolzament inestimable de Pat Robertson, un altre magnat ultracristià que es va postular per a president de els EUA pels republicans (va guanyar Bush pare, i va ser el millor que va poder passar. Ai.).
Intenció, significat, sentit, disbarat, valor, judici, autoritat, arbitrarietat... I la ideologia, clar. I voler manar (ja ho sabia Humpty Dumpty) i coartar la llibertat. Tinky Winky, per cert, portava una bossa màgica. A dins, m’agrada imaginar, portava paraules, moltes paraules, perquè sabia com fer coses amb paraules.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
