La Cubana repassa els seus 40 +1 anys de rialles i il·lusions en una mostra a Sitges

L’amenaça de pluja no va impedir que el sol sortís just coincidint amb la presentació a Sitges de ‘40 +1 anys: un viatge del no res al 2021’, una gran exposició sobre La Cubana, companyia sorgida del teatre amateur en l’esmentada població. Actors i gent que el públic no coneix però que formen part de l’ADN ‘cubaner’ es van unir a la foto de família al Centre Cultural Miramar. Jordi Milán i Vicky Plana, fundadors de la companyia, van animar les joves companyies a continuar lluitant pels seus somnis. «Sí que es pot, encara avui», va ser el missatge de Plana en la presentació de la mostra a les noves generacions. «Nosaltres vam començar a fer art al carrer sense saber res de l’‘art povera’, amb el que ens va donar la gent del poble. I si actuàvem al carrer és perquè no teníem local. Qui vulgui fer teatre, ja ho sap: si vols, pots».

Munts de fotografies, vídeos d’espectacles, cartells i objectes recorden la història de la companyia creadora, entre altres muntatges, de ‘Cegada de amor’, on els actors entraven i sortien amb naturalitat d’una pel·lícula; ‘Cómeme el coco, negro’, un homenatge a la revista i el Paral·lel que mostrava les interioritats d’una companyia de varietats, i ‘Una nit d’òpera’, una divertida introducció al món de la lírica on el públic assistia a una funció d’‘Aída’ veient tot el que passa entre bambolines.

En gran

«És com un transatlàntic», resumia Mont Plans, una de les històriques de la companyia que van acudir a la inauguració igual que Anna Barrachina, Santi Millán, José Corbacho, impressionada amb la gran quantitat de material exposat, a disposició del públic fins al 26 de setembre. Amb les actuals restriccions, podran entrar 80 persones cada 15 minuts.

L’originalitat, la sorpresa, l’esperit festiu i la cura pel detall són algunes de les claus del teatre ‘cubaner’. Tot això es reflecteix a la mostra que, com els seus muntatges, no decebrà. Estan des d’aquesta original ‘parada’ de pedres macrobiòtiques que es van inventar al principi de la seva carrera i el cartell lluminós de La Cubana que viatja sempre amb ells fins a un enorme pastís d’aniversari, el que apareixia a ‘Campanadas de boda’, que presideix l’entrada a l’exposició.

«Sense Sitges La Cubana no seria La Cubana», va dir Milán, agraint a Xavier Salmerón, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sitges, aquest homenatge. Als seus espectacles i a la manera de fer d’una companyia el lema de la qual és ‘Tot és possible’. El grup que va començar sense un duro, demanant roba de vestuari en botigues de la localitat, combinant imaginació i capacitat de treball va acabar no només triomfant al teatre amb un estil propi sinó també a la televisió amb sèries com ‘Teresina S.A.’ protagonitzada per les entranyables ‘Teresines’, tres germanes ja grans –interpretades per Mercè Comes, Mont Plans i Sílvia Aleacar– que comparteixen pis, xafarderies i aventures quotidianes en un pis del barri de Gràcia. El públic podrà recórrer l’interior del piset –TV3 no va guardar els decorats però l’han reproduït amb les parets pintades– i veure de prop la quantitat de trastos que la companyia guarda en un magatzem de 3.000 metres quadrats a l’Hospitalet. Veure com organitzen el munt de vestuari, perruques i postissos de tot tipus que han acumulat al llarg dels anys impacta. També l’afinat treball realitzat per crear ‘Una nit d’òpera’, una filigrana de precisió vista només en el Tívoli que va necessitar la creació d’un teatret.

Els artistes, d’ahir a avui

També els protagonistes de l’exposició són tota la gent que ha passat per la companyia, els seus col·laboradors habituals i el seu procés de treball. L’espectador podrà apreciar els seus trucs per als decorats i el vestuari així com la transformació dels actors en els seus personatges a través de fotografies. «A mi un intèrpret primer m’ha de convèncer que és el personatge que busco, quan el veig així, sense cap vestuari», va explicar Jordi Milán.

Per treure punta a la realitat del seu al voltant i connectar amb un públic molt divers, la companyia ha apostat sempre per un humor fresc i directe, amb molta improvisació i sense quarta paret. Interpel·lar l’espectador forma part de La Cubana, tant com barrejar castellà i català, no necessàriament normatius. «El carrer ha sigut sempre la nostra inspiració», va dir Milán.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Milán va confessar que sovint es pregunta com una companyia amateur com tantes de les que hi havia a Catalunya als anys 80 va arribar a l’èxit. «Vam començar sense cap pretensió de ser professionals ni dedicar-nos a això, més aviat pensant a fer el brètol durant un estiu». El primer èxit va arribar en un festival de Sitges el 1983, amb ‘Delikatessen’, una sèrie de divertides accions en aparadors, botigues i mercats. Ja llavors interactuaven amb el públic i el convertien en part de l’espectacle. «Vam tenir la sort d’agradar i ens van contractar en el Centre Dramàtic de la Generalitat i després per tot Espanya». El seu últim espectacle, ‘Adiós, Arturo,’ havia d’haver-se estrenat ja a Barcelona però arribarà al Coliseum després de Nadal. 

Calculen que cinc milions d’espectadors en 10.000 funcions han disfrutat dels seus espectacles, entre els quals una exposició amb diferents accions que reflectia l’obsessió de l’ésser humà amb el temps, al CCCB.