11 espanyoles que van superar l’infern nazi de Ravensbrück

Bueno va ser una de les 400 dones espanyoles que el règim de Hitler va enviar a Ravensbrück. Ella i deu supervivents més de l’Holocaust protagonitzen ‘Noche y Niebla en los campos nazis’ (Espasa), de la periodista Mónica G. Álvarez (Valladolid,1979). «Totes són exemple de coratge, valentia i resistència», destaca l’autora, que ha condensat les seves experiències concentracionàries, ha parlat amb els seus familiars per explicar la seva vida, abans i després de l’infern, i ha reunit més de 180 fotografies, moltes d’inèdites.

Torturades i deportades

La incombustible Neus Català, combativa fins a la seva mort als 103 anys, el 2019, és la figura més popular de les que apareixen a l’assaig, on l’autora rescata, a més, els noms d’Olvido Fanjul, Elisa Garrido, Braulia Cánovas, Elisa Ricol, Constanza Martínez, Mercedes Núñez, Conchita Grangé, Lola García Echevarrieta i Violeta Friedman. La majoria comparteixen destins similars: ideals comunistes o anarquistes i antifeixistes des de joves, lluita a la Guerra Civil amb la República, exili a França, on van treballar per a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial (un aspecte al qual es va acostar Evelyn Mesquida a ‘Y ahora, volved a vuestras casas’) i van ser capturades, algunes torturades, i enviades als camps. «S’ha parlat més dels homes deportats, però sense aquestes dones les xarxes d’evasió per la frontera no haurien sigut possibles. Van ser espanyoles que van lluitar per la llibertat i la democràcia i és necessari que se les reconegui. Molt poques han rebut homenatges aquí», lamenta l’autora d’altres títols lligats al Tercer Reich com ‘Guardianas nazis’ i ‘Amor y horror nazi’. 

Experiments mèdics

Arrossegant seqüeles físiques i psíquiques –insomni, depressió, pèrdua d’audició, malalties de columna, de cor...–, «moltes van afrontar la tornada a la normalitat en silenci i mai van explicar res als seus fills del que havien viscut als camps», com Fanjul i Garrido. Elles dues, com Bueno, Granjé i Català, també van ser sotmeses a experiments mèdics pels SS. «Algunes es van refugiar en un món de fantasia per suportar el dolor i, en canvi, d’altres ho van fer militant políticament i ideològicament i explicant al món aquella barbàrie i les seves vivències en xerrades i conferències perquè les noves generacions aprenguin per què això no s’ha de repetir. Per a les que sí que en van parlar va ser una forma d’expiació i de curació. Violeta Friedman deia que explicar-ho era un deure moral cap als que no van sobreviure», explica Álvarez. «Les que van guardar silenci –afegeix– intentaven oblidar la seva tragèdia i sentien vergonya i culpabilitat per haver sobreviscut mentre que d’altres van morir, un sentiment que van arrossegar fins al final dels seus dies i que van viure com un estigma».  

Aprendre a viure de nou

En la seva tornada a la quotidianitat lluny del nazisme, «Mercedes Núñez explicava que van haver d’aprendre a viure de nou, a comprar el pa o pagar el lloguer, a veure la vida d’una altra manera, a aprendre de zero a tornar a ser persones després d’haver sigut deshumanitzades», detalla Álvarez. 

Al camp, assenyala l’autora, «Lola García es converteix en una mare per a les altres preses. Anima les seves companyes perquè aguantin i per aixecar-los la moral». «No ens va abandonar mai. Ens orientava dins d’aquell maleït camp, ens advertia de les trampes, ens ajudava a evitar moltes males situacions i molts treballs pesats; mai abandonava el seu somriure radiant», recordava una. 

Una de les que va rebre especial ajuda de les seves companyes va ser Olvido Fanjul. Elles la van ajudar a vèncer la profunda depressió que patia i la van obligar a menjar. Estava enfonsada després que els alemanys li robessin el seu nadó per destinar-lo «al servei de Hitler». Havia donat a llum a la presó després de ser detinguda a Rússia, on va viatjar el 1937, i on va veure com el pare del seu fill, rus, moria al front.

Desolació

La solidaritat entre elles i l’evasió mental mentre eren presoneres van contribuir a la seva supervivència. Elisa Ricol intentava no pensar «ni una sola vegada» en el seu marit, el seu germà, els seus fills i els seus pares: «No volia patir per ells, perquè havia de guardar totes les meves forces per sobreviure, per combatre la desolació que m’envoltava». Ella havia nascut a França, però la seva família era de Terol. Militant comunista, va marxar a l’URSS, on va conèixer el seu segon marit, amb qui es va allistar a les Brigades Internacionals contra Franco per després entrar en la Resistència francesa, motiu pel qual va ser arrestada i deportada.

   

«A algunes els va ajudar el sentiment d’odi envers els nazis. I aferrar-se als ideals de llibertat, democràcia i lluita per la justícia i contra els feixismes», diu Álvarez. Català, després de ser detinguda per formar part de la Resistència a França, mentre els seus torturadors de la Gestapo l’apallissaven, «es concentrava en el seu odi envers ells i ni tan sols van aconseguir que caigués a terra després de trencar-li la mandíbula». «No volia donar-los aquesta alegria –reconeixia ella amb orgull–. Aguantava com podia i em vaig mantenir dreta». 

Tampoc va dir res davant els interrogadors Lola García, àlies ‘Charlie’, que també va ser detinguda pel seu paper a la Resistència, al costat de la seva parella, Joaquín Olaso, titllat de «traïdor» per altres espanyols que van creure erròniament que havia delatat sota tortura alguns membres del seu grup. 

Al camp de Ravensbrück, a Bueno i a García les van enviar al bloc 32, on anaven aquelles a qui els nazis qualificaven com a ‘nit i boira’ (‘Nacht und Nebel’, NN), nom que Álvarez ha utilitzat com a títol del llibre (Alain Resnais ja el va utilitzar per batejar el seu documental). «La nit és la mort i el destí d’aquestes preses era desaparèixer», acabar gasades i convertides en el fum gris de les xemeneies dels crematoris. Malgrat tot, elles van sobreviure.

11 supervivents antifeixistes

 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 

(Fotografies d’arxius familiars, reunides al llibre ‘Noche y Niebla’)