Alex Michaelides: «Vaig conèixer terapeutes tan bojos com els pacients que havien d’ajudar»

«La mort, com superar-la i les reaccions de la gent davant d’ella, no només la pena, sinó també la ràbia, són transversals a la novel·la», ambientada a Cambridge, on Michaelides va estudiar fa anys. La protagonista, que encara no ha superat la recent mort del seu marit, viatja al campus per ajudar la seva neboda òrfena, la Zoe, molt afectada per l’assassinat de la seva millor amiga, que formava part d’un grup d’universitàries, les Donzelles, deixebles d’un fosc professor. 

Un personatge que posa sobre la taula l’abús de poder, inspirat en un terapeuta de grup amb què va tenir «una mala experiència». «Em va semblar molt malalt. Mantenia un control malaltís i malsà sobre alguns dels seus pacients, els menyspreava. Alguns feia 20 anys que eren en el grup i era evident que la teràpia no funcionava. Per molts títols que tingués era un abusador. Em vaig queixar al degà, però ningú va fer res. La teràpia de grup pot ajudar alguns pacients però per a d’altres resulta tòxica i malaltissa perquè cedeixen tota autoritat al líder, al terapeuta. Vaig deixar els estudis de Psicologia perquè vaig conèixer psicoterapeutes meravellosos però també la mateixa quantitat d’ells que estaven tan bojos com els pacients que havien d’ajudar», se sincera al parlar dels seus llaços amb una professió que va practicar en un centre d’adolescents i que també el persegueix en la ficció.

Traumes infantils i Ifigènia

Notícies relacionades

Una psicòloga al seu negre divan

Can Lluís reobrirà a l’estiu amb nous amos russos

Ell mateix va anar a teràpia, però va tenir la sort de tractar amb una psicòloga «meravellosa», que també reflecteix a la novel·la. Hi sobrevolen els seus propis traumes infantils. «Jo vaig néixer tres anys després de la invasió turca de Xipre i vaig créixer amb una por constant d’una nova invasió. Hi havia soldats per tot arreu. A ‘La pacient silenciosa’ parlava de com superar el que ens passa en la infància. Aquí em pregunto què passa si de jove confons el maltractament amb l’amor. Els nens són capaços de fer qualsevol cosa per complaure els pares però alguns no s’ho mereixen. Aquí apareix un altre mite grec totalment actual, el d’Ifigènia, filla d’Agamèmnon, que segons Eurípides, accepta el sacrifici per ell».

Brad Pitt va comprar els drets de la seva primera novel·la per portar-la al cine i ‘Les Donzelles’ es convertirà en una sèrie de televisió. «Però deixo els guions en mans d’altres, crec que faig millor escriure novel·les, em permet aprofundir més», diu qui fa temps que prepara un projecte per a l’actriu Uma Thurman, que el va aconsellar en el seu debut i a qui va conèixer quan va escriure el guió del film ‘Un robo inesperado’.