Marge Simpson, ‘Moby Dick’ i el minvant espai entre realitat i ficció

‘Storytelling’. ’Cosas que no se olvidan’, de Todd Solondz, és una pel·lícula dividida en dues parts: ‘Ficción’ i ‘No ficción’. L’escriptura com a font de «superproducció dels afectes» (és expressió de Fernández Porta) ocupa la primera: la dominació, el desig de ser acceptat, el temor del fracàs, l’esquinç autobiogràfic en temps de distanciament autoirònic. La segona part l’ocupen les decisions personals, l’adolescència, el documental, la falsedat institucionalitzada. I enmig de les dues, creuant-se esbojarrada com una llebre perseguida pels llebrers, l’escriptura com a quadrilàter en el qual el més habitual és acabar ajagut a la lona o tirant la tovallola. L’espai entre totes dues, entre la realitat i la ficció, entre el veritable i el versemblant, entre el món real i els mons possibles, cada vegada queda més difuminat. En temps de ‘fake news’, de guanyar el relat, d’algoritmes, de ‘selfies’ amb ‘photoshop online’, de filtres, de distopies quotidianes, de veritats a mitges, de clixés, de logògrafs sempre a sou del millor postor i d’apostes a tot o res, no és estrany sentir-se com el protagonista de ‘Más extraño que la ficción’: en mans d’una novel·lista sense idees, obligat a un arc de transformació sense subtilesa, aliè al mínim ‘decorum’, i abocat a un exagerat clímax ple de tòpics i a un desenllaç previsible i anodí.