El Vida Festival, a punt per al seu «moment històric» contra la pandèmia

Emoció manifesta en l’organització del Vida Festival, que aquest dijous torna, després de la suspensió de l’any passat, convertit en el primer que s’acull al protocol del test d’antígens, el mateix que aplicaran també el Canet Rock (aquest dissabte) i el Cruïlla (del 8 al 10 de juliol). «L’important és que aquesta edició es pugui celebrar, disfrutant del moment històric», remarca Dani Poveda, director d’aquesta mostra de Vilanova i la Geltrú, que es disposa a acollir una quantitat de públic inèdita des de l’inici de la pandèmia, 10.000 persones diàries durant tres jornades.

Audiència que es mourà sense distància social i amb mascaretes que seran relaxables quan es tracti de menjar o beure en qualsevol punt de l’ampli recinte de la Masia de Can Cabanyes, sempre «apel·lant a la responsabilitat de cada assistent». El Vida Festival, amb Vetusta Morla, Nathy Peluso i Love of Lesbian dalt del cartell, ha treballat de la mà de la Fundació Lluita Contra la Sida i les Malalties Infeccioses per aplicar el dispositiu assajat amb bons resultats a sengles recintes tancats, Apolo i el Palau Sant Jordi, i que comporta la desfilada diària, abans d’accedir al recinte, de tots els assistents per la pròxima Zona Vida Test.

El festival assumeix «amb plenes garanties» el seu caràcter pioner, i es confessa admirat per la rapidesa amb què aquest any les institucions (tant l’ajuntament com les renovades conselleries de Salut i Interior) han facilitat permisos i llicències per poder celebrar el festival. Dissabte, el Vida s’encavalcarà amb la jornada única de Canet Rock, festival que ha esgotat tot el paper i que es disposa a reunir 22.000 persones amb un cartell que ofereix artistes com Oques Grasses, Stay Homas o Suu.

Sense sobrecost

De les tres mostres que funcionaran via test d’antígens, aquest és l’únic que no posa un sobrepreu a les localitats, ja que el cost del protocol sanitari queda assumit pel pressupost, de 1.800.000 euros (un 10% més que el 2019), xifra de la qual «només un 20-25%» procedeix d’institucions públiques, apunta Poveda. El Vida compta aquí amb la fidelitat del públic: 6.000 dels 7.000 abonaments venuts s’han conservat des de la frustrada edició del 2020. «I el 7 de juliol posarem a la venda les entrades del 2022 i la gent respondrà», confia. «Però entenem que altres festivals hagin optat per una altra solució».

La mostra remarca que l’aforament de 10.000 persones al dia, el mateix que en edicions anteriors, és molt inferior al que podria acollir, uns 30.000, perquè l’aversió a les aglomeracions és una de les seves senyes d’identitat. «L’espai ens fa únics i especials: no massificar i tractar el públic com a persones, i no com a unitats», destaca Dani Poveda. El festival espera consumar el ple, o fregar-lo, ja que queden, apunta el director, tot just uns quants centenars d’entrades a la venda.

Fins a la primera fila

Aquest any s’ha augmentat el nombre d’espais en els quals asseure’t o escoltar un discjòquei, per fer el recinte encara una mica més esponjós. Hi ha sis escenaris, quatre per als concerts i dos per a ‘dj’. I en el Vida, apunta Dani Poveda, «fins i tot en el cas que l’escenari principal s’ompli, és possible estar allà amb distància social, i arribar còmodament fins a la primera fila».

Una diferència significativa respecte a altres edicions és l’absència de noms internacionals, categoria aquesta en la qual bé es pot situar els artistes autòctons que encapçalen el cartell, que «són internacionals quan omplen recintes de Mèxic, l’Argentina o Xile».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El festival s’ha descrit de vegades com a paradís del ‘hipsterisme’, si bé es mostra obert en matèria d’estètiques musicals. Poveda veu el cartell com «un viatge» que parteix, en franges diürnes, amb «dinàmiques sonores agradables, com el folk», desplaçant-se després cap al pop, introduint «sorpreses que et generen un clic» i, ja de nit, els artistes més consolidats. Aquest any, les tradicions del pop i el rock, amb The New Raemon & Paula Bonet, Ferran Palau, Paul Vallvé, Hinds, Joe Crepúsculo, Mazoni, El Petit de Cal Eril o Núria Graham, conviuen amb propostes d’un altre signe, com l’exploració sònica amb fons popular de Maria Arnal i Marcel Bagés, el cant neoflamenc de María José Llergo i els sons urbans de Sen Senra o Rigoberta Bandini. Varietat per satisfer un públic que Poveda veu «lliure de prejudicis».