Mor Raffaella Carrà, l’huracà ros que va encendre l’Espanya de la Transició

Han passat més de 45 anys i potser per això resulta difícil fer-se avui una idea justa de la commoció que va produir a les llars espanyoles la primera aparició de Raffaella Carrà en el programa de TVE ‘¡Señoras y señores!’, que dirigia Valerio Lazarov. Fins i tot sent una emissió en blanc i negre, la visió d’aquella menuda italiana embotida en un cenyídissim peto de lluentons que remenava i movia el serrell als gloriosos compassos de ‘Rumore’ (la història d’una dona que ha aviat el marit perquè vol decidir què fer amb la seva vida) suposava una incontenible explosió de color i llibertat en el sinistre panorama catòdic del tardofranquisme. Espanya acabava d’estrenar el 1975, l’any que veuria morir el dictador, i la Carrà s’oferia esplendorosa des de la pantalla del televisor per ajudar el país a deixar enrere la barbàrie i entrar en la civilització i la modernitat a base de cops de maluc huracanats.

És un dels molts mèrits (i no el menor) que toca reconèixer-li en l’hora de la seva mort, ocorreguda dilluns a la tarda com a conseqüència d’una recent malaltia que la cantant va voler mantenir en secret. Nascuda a Bolonya el 1943, Raffaella Maria Roberta Pelloni, Carrà per a l’art, va fer un treball impecable com a musa descarada, trempada i una mica vulgar de la transició espanyola, tasca que va portar a terme des de les seves botes de plataforma i sense renunciar mai a unes fermes conviccions eurocomunistes.

Abans d’aterrar a TVE de la mà del sempre atent Lazarov, la Carrà ja havia fet cine i teatre, havia desafiat la censura de la RAI a l’aparèixer amb el melic a l’aire i havia revoltat el Vaticà el 1971 amb la tòrrida coreografia de la cançó ‘Tuca Tuca’. L’impacte d’aquella sonada irrupció al ‘¡Señoras y señores!’ va propiciar la realització de quatre programes especials que TVE va emetre el 1976 amb el títol genèric de ‘La hora de...’ i que van consolidar la popularitat al nostre país de la diva platí, que havia començat a gravar les seves cançons en castellà per a gaudi i consternació (a parts iguals) del públic espanyol.

Ambaixadora de la llibertat sexual

Versos com «‘para hacer bien el amor hay que venir al sur / lo importante es que lo hagas con quién quieras tú’», «‘hace tiempo que mi cuerpo anda suelto y no lo puedo frenar’» o «‘mi dedo está enrojecido de tanto marcar / se mueve solo sobre mi cuerpo y marca sin parar’», enunciats entre coreografies en què la cantant suggeria ritus d’aparellament amb els membres masculins del Ballet Zoom, van encendre l’Espanya de l’època després de llargs anys d’obscurantisme i repressió i van convertir Raffaella Carrà en una cosa així com l’ambaixadora de la llibertat sexual (i, amb el temps, en una molt reconeixible icona de la comunitat LGTBI, malgrat la seva inveterada heterosexualitat).

Aquesta mateixa barreja d’alegria i desimboltura va caracteritzar sempre la seva trajectòria com a presentadora televisiva, que va arribar al seu punt culminant en els anys 80 a la RAI amb programes com ‘Pronto Raffaella’, ‘Venerdi, sabato e domenica’ i ‘Ricomincio da due’, que li van comportar audiències milionàries i suculents contractes amb què va arribar a l’estatus d’estrella més ben pagada de la televisió europea. Tan inqüestionable era la seva posició que es podia permetre coses com entrevistar el 1984 la mare Teresa de Calcuta amb un vestit amb transparències i vidres de Swarovski, un moment que forma part de la història de la petita pantalla a Itàlia.

Notícies relacionades

Cinc cançons inoblidables de Raffaella Carrà

Barcelona, capital de la innovació social

La seva filiació esquerrana no va ser obstacle perquè canviés la televisió pública per les cadenes de Berlusconi, però l’experiència, pagada a preu d’or, no va acabar de sortir bé i la Carrà va tornar a Espanya el 1992 per presentar a TVE ‘Hola Raffaella’, un heterogeni i popularíssim magazín d’entrevistes, actuacions i concursos en què la diva bolonyesa tan aviat xerrava amb Santiago Carrillo com Samantha Fox.

El 1995 va fer el salt a Tele 5 per conduir, en horari de sobretaula, ‘En casa con Raffaella’, però l’impacte ja no va ser el mateix i l’artista no va tardar a tornar a Itàlia. Haurien de passar 13 anys fins que TVE tornés a reclutar la Carrà, aquesta vegada per presentar el programa especial ‘Salvemos Eurovisión’, en què l’audiència havia de triar l’intèrpret i la cançó que havien de representar Espanya al festival de la cançó europea del 2008. El guanyador va ser Rodolfo Chikilicuatre amb el seu ‘Baila el chiki-chiki’. Raffaella Carrà no va tornar a treballar al nostre país.