EtHall, un oasi artístic a l’Hospitalet de Llobregat

Poc té a veure EtHall amb qualsevol idea preconcebuda que es pugui tenir sobre les galeries d’art. Els alts sostres de fusta –als quals els falta alguna teula– i les parets blanques una mica escantellades formen part de l’encant d’aquesta galeria situada en una antiga nau de l’Hospitalet de Llobregat, que al seu dia va ser una fàbrica de caramels abandonada.

Queden lluny les galeries d’art en què es prioritza el luxe i on sembla que Audrey Hepburn, caracteritzada al més pur estil ‘Esmorzar amb diamants’, aparegués en qualsevol moment. Un luxe materialista del qual Jorge Bravo, propietari d’EtHall, mira d’escapar. I no és l’únic. Al mateix edifici on s’erigeix EtHall, Bravo conviu amb quatre artistes més que van decidir escapar-se del cor de Barcelona i situar els seus estudis o galeries a l’Hospitalet. «Espais com aquest permeten moltes més possibilitats a un preu menor», afirma. Aquests llocs que «surten del paradigma burgès del que és una galeria» permeten als artistes presentar els seus projectes d’una forma més lliure i desinhibida, «menys encotillada», diu.

Fa pocs dies EtHall es convertia en la gran triomfadora dels premis GAC 2021, i s’alçava amb els reconeixements a Millor Programació, Millor Exposició d’Artista de mitja carrera –per ‘Esmorteir l’esmorteït’, d’Eulàlia Rovira– i el guardó DKV a Millor Exposició d’Artista Emergent, entregat a Jaume Clotet.

Aposta per «la frescor»

«Reconec i respecto el sentit més comercial de l’art, però no és el que jo prioritzo», diu Bravo, que opina que precisament el prestigi de la seva galeria prové d’una aposta per artistes que s’allunyen del que potser es cotitza més al mercat de l’art. Prova d’això és l’exposició actual: un revoltim de sorres de diferents procedències, molles, cabells i fins i tot la closca d’una cranca que, en mil·limètrica col·locació, suposen l’última obra de l’anglès Duncan Gibbs. «Jo sempre em fixo en les propostes d’artistes que em porten a llocs on no he estat. Es tracta de buscar coses que et motivin o que et treguin de la teva zona de confort», afirma.

De fet, l’EtHall es caracteritza per una aposta per artistes joves i nous, tot i que el seu propietari reconeix que la importància recau en «la maduresa» de l’obra. «És cert que en part els artistes joves tenen certa frescor i desenvolupen nous llenguatges artístics, però no em fixo només en la seva edat, sinó en el projecte que em presenten».

¿Elitisme o cosmopolitisme?

«Barcelona sempre ha sigut una ciutat cosmopolita i il·lustrada. Té una alta tradició de col·leccionisme i apreci per l’art», afirma Bravo, d’origen aragonès però establert a Catalunya des de fa més de tres dècades. No obstant, els últims anys han suposat un canvi de rumb que s’ha fet més que evident, opina, després de criticar la tendència creixent al provincianisme.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Hi ha alguns col·leccionistes que sí que atenen l’escena local, tant d’artistes com de programació de galeries, però també molts que prefereixen comprar a fires internacionals», diu el director d’EtHall, que revindica una tornada a la Barcelona cosmopolita i reviure un col·leccionisme que ara mateix «és paupèrrim».

Els tres premis GAC, afegeix, es tradueixen en «un reconeixement a l’esforç que faig treballant amb altres paràmetres», que aposten, «arriscadament», per desmarcar-se del que busca el mercat de l’art. «Hi ha gent que no entén aquest tipus d’art contemporani, però hem de trencar aquesta barrera. Un ha de saber on és, d’on ve i mantenir-se ferm», afirma.