HOTEL CADOGAN

Déu salvi els espectres de sa majestat

Fantasmes. Relats victorians i eduardians’ recull 23 joies de l’època apoteòsica del gènere

L’altra tarda, amb la fresca, el fantasma de la biblioteca va abandonar la seva casa per disputar, amb el majordom de l’hotel, una partida d’escacs a la veranda. Com que l’espectre s’entesta sempre a jugar amb les blanques, esculpides en ivori, a l’enravenat senyor Stevens no n’hi queda altra que fer-ho amb les negres; o més ben dit, les peces vermelles, tallades en exquisida espinel·la de Birmània. Així va ser com, aquest últim diumenge, a l’ombra malva i perfumada de les glicines, entre xarrups de sarsaparrella gelada, va aflorar a la xerrada la idea que reverbera en l’aire un renaixement de la literatura fantàstica i sobrenatural, un ‘revival’ del terror, si és que alguna es va dissipar.

L’espectre i el mestre-sal van entrar en l’assumpte, durant la xerrada, després de congratular-se per l’aparició recent d’una obra a Akal, una temptació venial, un d’aquests volums en tapa dura per col·locar al prestatge d’honor de la prestatgeria: ‘Fantasmes. Relats victorians i eduardians’, en edició anotada a càrrec d’Antonio Andrés Ballesteros i Julio Ángel Olivares, catedràtics de Filologia Anglesa. ¡Ah, l’apogeu del conte espectral! No hi va haver millor collita que l’ofrenada durant el regnat de la nostra benamada reina Victòria i el seu fill. ¡Quina selecció la del llibre! Hi és qui hi ha de ser: Elizabeth Gaskell i Margaret Oliphant; el nostre estimat Dickens (com ens agrada ‘El guardavías’, inspirat en un accident ferroviari que va patir el 1865); Henry James i H. G. Wells; Robert Louis Stevenson (‘El ladrón de cadáveres’); i així fins a 23 joies de l’època per sentir la gratificant esgarrifança a l’espinada.

Notícies relacionades

L’antologia inclou un dels relats favorits a les nits del Cadogan des que la filosa diabòlica del món va començar a girar: ‘La pata de mono', de W .W. Jacobs (1963-1943), amb els seus ecos de ‘Les mil i una nits’ i la seva calculada dosificació. ¡Quina gustosa por! En el fons, van coincidir els jugadors, el segle XIX i el XXI s’assemblen massa: profunds canvis tecnològics, descreença, noves formes de flux econòmic i bosses de població depauperada. I, com ahir, el gènere de terror suposa el més eficaç antídot per conjurar les incerteses civilitzadores.

En l’últim enroc de la partida, sense que gairebé la fregués el fantasma, una de les torres d’ivori es va esquerdar de banda a banda, com fulminada per un llamp. I un ocell en ple vol es va desplomar sobre el tauler.

Temes:

Llibres Hotel Cadogan

Inicia sessió 0 Comentaris

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell