Francesc Serés i Leila Slimani, premis Llibreter

Tot just una setmana després de ser nomenat director de l’Institut Ramon Llull, Francesc Serés suma un nou guardó, el Llibreter, gràcies a la seva novela ‘La casa de foc’, amb què ja va aconseguir l’any passat amb el premi Proa. El Gremi de Llibreters de Catalunya ha reconegut l’obra en la categoria de literatura catalana, per la seva «qualitat literària» i per com «juga amb l’ambigüitat, retrata la foscor i les llums» d’una petita comunitat, la d’una vall de la Garrotxa profunda, i mostra com «el passat condiciona de manera ineludible el transcurs de la vida». Els premis Llibreter, que busquen reconèixer llibres que mereixen una atenció més gran dels lectors, també destaca a altres literatures ‘El país dels altres’ (Angle/Cabaret Voltaire), de la periodista i escriptora francomarroquina Leila Slimani.

Serés (Saidí, Osca, 1972), una de les veus narratives en català més ben consolidades els últims anys i autor de celebrats relats, com els de ‘Contes russos’ i Mossegar la poma’, guanyava el Proa després de sis anys sense publicar amb ‘La casa de foc’. En aquesta, a través d’un professor nouvingut a la Garrotxa, l’autor explora la vides ocultes de la seva gent. Segons els llibreters, «els seus personatges es mouen entre les constel·lacions i els fòssils: estem al centre del món i del temps».   

«Com a escriptor –ha assenyalat el mateix Serés durant l’anunci dels premis–, vols perfeccionar la teva estètica, el teu món, el teu espai narratiu i creatiu, i alhora incloure al màxim de gent perquè se senti còmoda amb la teva literatura». «Tenir un llibre que pugui arribar a molta gent diferent, que pugui complaure crítica i públic», ha afegit, «és un exercici complicat», i alhora «un ham» que mai deixaries de mossegar.  

Marroc, la dona i Slimani

Per escriure ‘El país dels altres’, Slimani, nascuda a Rabat el 1981 i establerta a París des dels 17 anys, es va inspirar en part en la vida i la passió amorosa i prohibida dels seus avis al Marroc de finals de la Segona Guerra Mundial. En aquest entorn, marcat per la segregació colonial i on les dones patien pel simple fet de ser-ho, la parella –ella, una jove alsaciana, estrangera i catòlica, i ell, un oficial marroquí de l’Exèrcit francès– ha d’afrontar humiliacions, racisme i sacrificis. Slimani, que va guanyar el Goncourt el 2016 amb ‘Una dolça cançó’ i va rebutjar l’oferiment de Macron de ser ministra de Cultura, ha assegurat per videoconferència que aquest «és un llibre personal i molt íntim, molt polític i molt històric». «Els meus avis van anar al Marroc a posar-se al capdavant d’una granja on jo vaig passar part de la meva infància». Amb ‘El país dels altres’ va voler, ha afegit, explicar com molta gent com ells «van treballar duríssim per criar els seus fills, però buscava parlar també de colonització. Donar eines per entendre com eren de complicats aquells temps i explicar com era la vida en un país com el Marroc».

Per Slimani, una de les autores que millor ha indagat en els ponts entre Europa i el món àrab, la seva àvia, una «rossa d’ulls verds i molt alta», era «tot un personatge»: «Quan jo vaig néixer ella ja era gran, però era una dona tan forta i lliure que ningú podia oblidar-la si la coneixia. Per a la seva època, als anys 40, tenia una mentalitat totalment oberta, sense prejudicis cap als marroquins, l’islam o l’Àfrica, però a l’arribar al Marroc es va sentir decebuda perquè el seu marit era molt diferent de la resta d’homes d’allà on es vivia un patriarcat molt masclista. Ella no suportava que els homes li diguessin el que havia de fer, no estava disposada que li prohibissin res». 

Des de Quebec

Protagonitzat per un nen jueu i una nena musulmana, units per la seva passió pel firmament, el millor àlbum il·lustrat, segons els llibreters, ha sigut ‘Les estrelles’ (Joventut/Juventud), del geòleg i escriptor quebequès Jacques Goldstyn (1958), un títol per a lectors a partir de set anys que reivindica la força de l’amistat i la passió per la ciència a més de tractar les diferències culturals i religioses. Segons el mateix Goldstyn, connectat per videoconferència des del Canadà, és «una història molt de Mont-real, però que podria succeir a qualsevol altra ciutat, com Barcelona, és una història universal amb un missatge, per mi, important: l’amor per damunt de tot. Si volem superar l’estupidesa, necessitem amor i ciència, les dues grans passions de la meva vida».

Una ibera contra Roma

El Llibreter d’infantil i juvenil en català se l’ha emportat ‘Àunia’ (Akiara Books), del jove autor Ivan Vera (Badalona, 1998), una narració (amb il·lustracions de la Premio Nacional Sonia Pulido) sobre el camí de la valenta jove ibera del títol cap a la vida adulta en uns temps de guerra en què Aníbal creua Catalunya amb els seus exèrcits i elefants reclutant ibers en la seva marxa cap als Alps contra Roma. En aquesta novel·la juvenil, d’aire feminista, Vera, establert a Banyoles, recrea el rerefons històric de l’època a l’Empordà, el Pla de l’Estany i el Gironès. Tracta dos temes que connecten amb l’actualitat, ha assenyalat Vera: «L’autodeterminació humana i de la dona, amb un personatge que és una noia que creix en una família de caçadors per a la qual la societat vol un futur diferent, de dona i mare; i l’autodeterminació dels pobles, ja que l’iber havia viscut separat en diferents tribus fins que un poble invasor posa en entredit la seva cultura i llengua».

Aventures i foscor

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

‘La nena del far’ (Pagès Editors), de la il·lustradora holandesa Annet Schaap (1965), protagonitzada per la filla d’un faroner trist en temps de pirates, mites i aventurers, ha guanyat el Llibreter en la categoria d’infantil i juvenil d’altres literatures, valorada com «una novel·la màgica, intensa, emocionant», que dona veu «al vent, a aquells que ja no hi són i als monstres més reals per endinsar-nos de ple en la llegenda». Traduïda a més de 20 llengües, ja suma diversos premis al seu país.

A l’anunci dels Llibreter d’aquest dimarts també hi han estat presents els reconeguts amb el X Memorial Pere Rodeja per la seva tasca de dedicació i difusió de l’ofici, la llibretera Gemma Garcia, de les llibreries Vitel·la, i el periodista Toni Puntí.