123 positius en un Cruïlla que aprova en la primera jornada

El festival més ambiciós d’aquests temps bojos, el Cruïlla, ha començat a caminar aquest dijous, en un moment delicat pel repunt de la pandèmia, amb una exhibició de logística sanitària que és un espectacle en si mateix: 80 carrils nítidament senyalitzats, 300 infermers i auxiliars, i un batalló de professionals indicant a cada assistent la ruta a seguir per fer-se el test d’antígens i accedir al Fòrum. Objectiu: crivellar fins a 25.000 persones cada dia, fins dissabte, un repte inèdit a Europa que la mostra va consumar en aquesta primera jornada amb fluïdesa i deixant que la música prengués la paraula a base de reggae, hip-hop i ritmes urbans. A les 21.00 hores s’havien registrat 123 positius entre els primers 13.000 assistents, una dada que el festival destaca com a aportació al cribratge de gran utilitat. 

Els engranatges van funcionar al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), on al llarg de la tarda el flux de públic (que havia reservat la seva hora a la web del festival) va ser escalonat i dinàmic, de manera que el procés de presa de temperatura i test ni tan sols arribava als cinc minuts. Una mica més irregular va ser l’espera del resultat, positiu o negatiu, via mail i a través del compte personal, ja que els 15 minuts previstos es van convertir en ocasions en uns quants més.

Mascaretes vigilades

Sensació que el festival cuidava els últims detalls a contrarellotge quan les portes del recinte es van obrir, a les 16.30 hores, 30 minuts més tard del que s’havia anunciat, mantenint encara els escenaris acordonats fins a mitja hora després. Potser mai s’havien vist tants carrils d’accés en una cita musical en aquest país, ni tal bateria de treballadors demanant el DNI i validant polseres ‘cashless’ (vinculades al test). Dins, al frontal dels escenaris, separats de la restauració i limitats per tanques, on es concentrava més públic, altres treballadors amb la samarreta del festival es van cuidar que ningú es tragués la mascareta (es va donar a cada assistent una FFP2), fent cas al toc d’alerta que ha donat aquests dies el conseller Argimon a propòsit de les mostres musicals de la setmana passada. 

Que en aquests temps és difícil donar res per segur ho continua vivint el Cruïlla cada dia, també aquest dijous, quan a primera hora del matí es va confirmar el positiu de Covid-19 de Sergi Sala, del grup de hip-hop Senyor Oca, que havia d’obrir el festival i que va ser substituït molt de pressa per un altre artista de nom protocol·lari, Sr. Wilson, àlies de Xavi Ojeda. A ell va correspondre l’honor de destapar la mostra, armant un robust tàndem amb Griffi, veterà ex Solo Los Solo. A bord del seu ‘sound system’ va obrir la sessió amb pistes de soul, jamaicanes, easy listening i magribins, malejant clàssics com el primerenc èxit dance hall ‘Ring thealarm’, de Tenor Saw.

D’un ‘senyor’ a l’altre

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

El Sr. Wilson se li va afegir amb autoritat, portant bermudes i samarreta amb un ‘smiley’, i explicant-nos de quina imprevista manera havia arribat. «Avui m’he despertat a les nou del matí i el meu telèfon estava cremant. Era el meu mànager dient-me ‘aquesta tarda a les 17.20 toques al Cruïlla’. Aquest xou l’hem muntat en un matí», va revelar, afegint que el seu repertori, amb dos temes inèdits, era únic i exclusiu per al festival, i llançant una pregunta retòrica: «¿A quanta gent li agrada el reggae aquí al Cruïlla?». 

Però aquesta va ser la jornada del hip-hop i el rap, que a l’espera del pes pesant Kase.O Jazz Magnetism, van prendre el poder amb la corpulència del rock i la trama metalera de Rayden, injectat guitarres elèctriques a cançons d’arestes èpiques, i després amb la invasiva fusió de Lágrimas de Sangre: ‘flows’ furiosos i solos de ‘guitar hero’ compatibles amb la festa salsera de ‘Salsa boloñesa’, ressaltant les motivacions originàries («les ganes de rimar que no s’extingeixen») o el reggae de ‘Buen viaje’, animant el públic a treure’s de sobre les capes de pols pandèmica. Van resumir amb precisió l’esperit de gresca i fraternitat que es respirava al Fòrum: «Ballarem, a cantar i donar-ho tot, família».