Sabor de Gràcia porta al teatre la història de la rumba

En temps mustis, tractament exprés de rumba catalana, aquest gènere reconstituent que potser pot enfilar-se o descendir al termòmetre de les modes, però que, «com deia ‘Peret’, quan sona, els culs s’aixequen de les cadires i es posen a ballar», apunta Sicus Carbonell invocant el mestre. D’això va l’espectacle que el seu grup, Sabor de Gràcia, presenta aquest dimarts al Teatre Apolo (en cartellera fins al 14 d’agost): de treure’ns la pols pandèmica amb un repàs de les fites rumberes d’ahir i avui i de «portar al teatre una música generalment associada a la festa a l’aire lliure».

És la primera vegada que Sabor de Gràcia afronta una temporada de concerts en una sala teatral, i ho fa estrenant-se amb un concert que inclou explicacions dramatitzades de les cançons. ‘Sabor a rumba’ recorrerà la història d’aquesta escola musical valent-se del ‘medley’ i obrint l’espectre per practicar incursions en l’altra rumba, la flamenca: de Los Amaya als Gipsy Kings, a través de Chacho, Los Chavos, Las Grecas, Rumba 3 o Los Chichos. «I com que en rumba es poden versionar el 99% de les cançons», no li faltarà el seu bellugueig a ‘Paraules d’amor’, de Serrat. El Teatre Apolo, que va reobrir les portes al març (dos anys després del tancament per problemes econòmics), operarà amb l’aforament prescriptiu del 70%, 680 localitats disponibles d’un total de 998.

L’estela olímpica 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En l’origen de tot això, ‘El Pescaílla’ i ‘Peret’. ¿O s’ha d’escollir un dels dos? Carbonell declina fer-ho i observa que «El Pescaílla va fer una rumba més de portes endins, per a la comunitat gitana, i ‘Peret’ la va fer per a tothom». De Pere Pubill Calaf, en destaca «obres d’art» com ‘El mig amic’ i la seva preferida, ‘Gitana hechicera’, cançó associada per sempre a l’aura olímpica (‘Barcelona tiene poder’), si bé «al principi la lletra deia “Cristo tiene poder” i la va fer per a l’Església».

Hi ha connexió directa de Sabor de Gràcia amb l’evolució de la rumba catalana: aquí hi ha els fills dels venerables Peret Reyes (Toni, al seu torn nebot de Ramonet, l’autor de ‘Marcha, marcha’, tema que Rosario va convertir en ‘Muchas flores’) i Johnny Tarradellas (‘Jack’), així com Ramón del Pichón, guitarrista a qui va posar el cognom artístic Gato Pérez, amb qui va tocar en els seus últims quatre anys de vida. Diferents afluents del gènere que se citaran en un espectacle destinat a emfatitzar que «Barcelona continua sent gitana i rumbera», remarca Sicus Carbonell. «Perquè, tot i que això de vegades pugui estar adormit, l’esperit segueix aquí».