Un Zucchero «senzill però emocionant» arriba a Porta Ferrada

El Festival de la Porta Ferrada posa aquest divendres en marxa el seu escenari més gran, el Guíxols Arena, amb una de les comptades figures internacionals que aquest estiu corren pel nostre país, l’astre italià Zucchero, amb un concert que la mostra presenta com a acte inaugural de la seva 59a edició. Actuació singular, acústica i en format de trio, en la qual recorrerà les seves cançons «d’una manera senzilla però emocionant».

Enfocament afí al seu nou disc, ‘Inacustico D.O.C. & more’, revisió desendollada i ampliada de l’àlbum ‘D.O.C.’ que va llançar fa dos anys. ¿Una resposta al recolliment pandèmic? Zucchero indica que «feia temps» que pensava gravar en aquest registre. «Ja abans de la pandèmia havia penjat a les xarxes algunes versions acústiques i la reacció havia sigut formidable», assenyala a aquest diari per correu electrònic el cantant de Reggio Emilia, que diu haver estat «creativament ocupat» durant l’últim any, «treballant en els temes acústics, actuant des de casa al festival virtual One World o gravant el duet amb Sting per al seu àlbum», precisa en al·lusió al tema ‘September’.

Denominació d’origen

Després d’un cicle de discos produïts per nord-americà Don Was («l’adoro; és com el meu germà»), Zucchero va prendre ell mateix les regnes en aquest treball pensant en una aproximació «més senzilla i menys produïda» d’aquest cançoner. Les sigles D.O.C. (denominació d’origen controlada) són les que «a Itàlia s’utilitzen per a les ampolles de vi», i aquí donen a entendre que el disc conté «genuïna música de Zucchero controlada per Zucchero».

És l’última producció d’un artista que, si bé a Espanya està associat a algunes aïllades cançons d’èxit, en particular ‘Senza una donna’ (1987) i ‘Baila (sexy thing) (2001), arrossega prop de quatre dècades de trajectòria entorn d’una noció del rock amb substrat negre, en diàleg amb el soul, el funk i el blues, i oberta a cites amb figures d’ampli espectre, com Eric Clapton, Sergio Mendes o Luciano Pavarotti. La seva història va cobrar forma quan, el 1984, va marxar a San Francisco a visitar el seu amic Corrado Rustici, que després de treballar a Itàlia amb el grup Nova s’estava introduint en la indústria anglosaxona (treballaria amb Whitney Houston, Aretha Franklin i George Benson). «Ell em va presentar Randy Jackson, que va passar a tocar el baix a la meva banda», recorda. «De tornada a Itàlia, vam actuar al Festival de San Remo i vaig publicar el disc ‘Zucchero & The Randy Jackson Band’».

Trio amb poders

Com a italià no enquadrat en el tradicional baladisme, Zucchero (nom real, Adelmo Fornaciari) no creu haver confós el públic internacional amb la seva proposta d’ascendent nord-americà, «ja que el teu amor per un estil de música no té a veure amb el país del que procedeixes, i perquè la música pot ser qualsevol cosa que tu vulguis que sigui». A diferència de la seva actuació que va oferir a Porta Ferrada fa quatre anys, quan va venir acompanyat per una banda àmplia (amb Brian Auger als teclats), aquesta vegada es presenta amb una companyia breu però rica en credencials: els guitarrites Doug Pettibone, que ha tocat en àlbums de Mark Knopfler, Lucinda Willians i Marianne Faithfull, i Kat Dyson, excomponent de New Power Generation, la banda del malaguanyat Prince.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El concert ‘Inacustico’, de Zucchero, representa l’arrencada d’un Guíxols Arena que en les pròximes setmanes acollirà artistes com Sílvia Pérez Cruz, Pablo Alborán, Sergio Dalma, Bad Gyal, Vetusta Morla, Oques Grasses, Maria Arnal i Marcel Bagés o els doblets d’Iván Ferreiro amb Xoel López i El Petit de Cal Eril amb Pau Vallvé. El festival inclou cinc escenaris més, entre els quals el del ‘village’, adjunt al Guíxols Arena, espai orientat a la restauració que, amb les noves restriccions, no es podrà mantenir obert més enllà de les 00.30 hores. Segons l’organització, Porta Ferrada porta venudes per ara més de 30.000 entrades.