Barcelona reivindica Juan Marsé, narrador de «la ciutat real i de la imaginària»

Just el dia en què es feia un any de la seva mort, Barcelona ha rendit homenatge a l’escriptor Juan Marsé, pare inseparable del Pijoaparte i tants altres personatges inesborrables i narrador de tantes històries de la versió no oficial de la ciutat. L’home que va explicar «com ningú la ciutat real i la imaginària», com ha exposat l’alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, en un acte íntim amb familiars, amics, i gent del món literari. L’enclavament, com no podia ser d’una altra manera, la biblioteca del Carmel, que per justícia porta el seu nom. Marsé, mort als 87 anys, va retratar –en paraules de l’alcaldessa– Barcelona «des de baix i des de les perifèries». I va ser, sens dubte, un dels qui millor va plasmar l’evolució de la ciutat des de la postguerra fins a la transició.

A l’acte, organitzat per l’Ajuntament i conduït pel periodista i escriptor Juan Cruz, ha destacat la presència del nou ministre de Cultura, Miquel Iceta, que estrenava càrrec. També hi han sigut presents, tot i que no físicament, el Pijoaparte, el pícar xarnego de la premiada ‘Últimas tardes con Teresa’; Carol, ‘Esa puta tan distinguida’, i la cosina Montse amb la seva història oculta. «Ell va saber com ningú explicar el batec de la nostra ciutat», ha assegurat Colau, que ha definit l’escriptor barceloní com «una de les figures indiscutibles de la literatura espanyola del segle XX».

Colau ha celebrat que Marsé utilitzés el seu talent per explicar Barcelona posant el focus en barris humils com el Guinardó i el Carmel, i en els seus habitants, que pertanyen a un estrat de la societat que no sol aparèixer als llibres d’història. Marsé va deixar quinze novel·les per mai caure en l’oblit, entre les quals ‘Últimas tardes con Teresa’ ‘Si te dicen que caí’, ‘Un día volveré’, ‘El embrujo de Shanghai’, ‘Ronda del Guinardó’, ‘Rabos de lagartija’, ‘El amante bilingüe’ i ‘Caligrafía de los sueños’, en què Marsé va descriure les cartilles de racionament, l’estraperlo, els conciliàbuls del franquisme, el poder de l’Església –«anticlerical militant i irreductible», es definia– o el cine de barri en sessió contínua.

Notícies relacionades

Vicente Todolí , curador d’art (i citricultor): "El jardí de cítrics em va salvar"

‘Split Fiction’, o el miracle d’escriure a quatre mans

A l’acte de record a Marsé han intervingut persones que li van ser molt pròximes, com l’escriptor Eduardo Mendoza i les editores Sílvia Quernini i María Fasce. «Tenia una oïda tremenda que li permetia escriure en un llenguatge molt cuidat i astutament incorrecte. Escrivia en castellà barceloní», ha descrit Mendoza. També ha pres la paraula Berta Marsé, filla de l’escriptor, que ha explicat com va descobrir que el seu pare, el veritable nom del qual era Juan Faneca, havia sigut adoptat poc després de néixer, després que la seva mare morís al part.

Durant la seva intervenció, Berta Marsé ha llegit un fragment que va trobar, pocs dies després de la mort del seu pare, escrit amb data de 24 de maig del 2018 en una llibreta que aquest solia portar a l’hospital. «Si has estimat, si t’han estimat, sabràs en la vellesa que aquest va ser el veritable i poderós llaç que et va lligar a la vida, l’únic que mereix ser recordat», ha recitat per concloure l’homenatge al seu pare, i també el de la Barcelona sense oripells.