‘Igor Grom contra el Doctor Peste’, la bomba de Netflix que ve de Rússia

Així és l’últim èxit de Netflix que ve de Rússia i que és una superproducció amb magnificència. Des de la seva estrena a la plataforma s’ha situat en els primers llocs del rànquing del més vist arreu del món, també al nostre país, convertint-se en un d’aquests ‘guilty pleasures’ inesperats que dona molt més del que s’espera gràcies a la seva impecable factura i al seu desvergonyiment a l’hora de jugar amb els gèneres. ‘Buddy movie’, acció, comèdia, intriga detectivesca i una reflexió sobre el món on vivim, més concretament sobre la Rússia en l’era Putin, la bretxa de classes entre els grans oligarques i el poble oprimit i la corrupció en les altes esferes i en la justícia. 

‘Igor Grom contra el Doctor Peste’ parteix d’un còmic d’èxit, ‘Major Grom’, publicat a Bubble Comics, una editorial russa especialitzada a crear herois locals. La sèrie va estar activa des del 2012 fins al 2016 i ha sigut objecte d’un bon grapat de ‘spin-offs’ i de ‘crossovers’. Sí, al seu voltant també s’ha creat un ‘multiverse’ amb tota classe de vinculacions entre altres personatges del segell. La primera pel·lícula del que podria convertir-se en una franquícia (ja s’està preparant la segona part) correspondria a la primera historieta de la saga. 

Sant Petersburg, l’escenari

Tikhon Zhiznevski (ídol del cine comercial del país) és Igor Grom, un policia tan macarra com entregat a la seva feina. Els seus mètodes no són ortodoxos. És capaç de destrossar l’asfalt de la impressionant plaça Palau de Sant Petersburg, on s’ubica l’acció, amb un camió d’escombraries que utilitza per atrapar una colla d’atracadors disfressats dels jugadors d’hoquei que apareixien en una sèrie d’animació russa i que porten el xandall dels Jocs Olímpics de Moscou 80. A la comissaria, cada vegada que Igor munta un espectacle, els seus companys aposten si serà expulsat o no del cos pel seu cap. Però sempre se’n surt airós i altiu. 

Igor Grom viu obsessionat a fer justícia. No ho té fàcil en un país on els culpables de delictes greus compren la seva llibertat sense tenir cap tipus de represàlia. Igual com li passa al nostre heroi, la societat també comença a cansar-se d’aquest clima de podridura moral. A més, no és només metafòric aquest estat de descomposició. Els carrers són plens d’escombraries i de rates, d’aire fètid per culpa dels gasos tòxics que emanen les fàbriques i hi ha muntanyes de brossa en enormes extensions de terreny. 

Per contra, dalt d’un gratacel hi ha Serguei Razumovski (Serguei Goroixko), multimilionari creador d’una xarxa social anomenada Together que facilita l’accés il·limitat a material de qualsevol tipus i ofereix alhora una privacitat total. Una democratització dels continguts amb massa buits legals i ètics. Però a Serguei això li sembla bé. A més, és un filantrop, dona quantitats de diners per fer orfenats, perquè ell va passar-hi per un en la seva infància, però alhora és megalòman i a la seva bombolla s’envolta d’obres d’art al costat de màquines gegants expenedores de refrescos. 

Paral·lelament, una espècie de justicier comença a assassinar els rics. I es converteix en una icona per a la gent corrent, en un ídol de masses que fa que es radicalitzi l’ambient. Ha nascut el Doctor Peste, disposat a combatre el mal a la seva manera, és a dir, com un psicòpata. A més de la màscara de corb amb caputxa (similar a la que utilitza també el malvat de l’espanyola ‘Orígenes secretos’), va armat amb braços llançaflames i les seves accions són d’allò més sàdiques. 

Igor Grom iniciarà una investigació i al seu costat hi trobarem un becari nerd, Dima Dubin i una jove periodista, Iúlia, amb el look de Franka Potente a ‘Corre, Lola, corre’, que és capaç de metamorfosar-se en qualsevol paper per tal d’aconseguir una exclusiva per a la seva web.

Com Batman contra el Joker

‘Igor Grom contra el Doctor Peste’ adopta la perspectiva del cine de superherois, tot i que cap d’ells, ni el policia ni el malvat, ho siguin realment. Però d’alguna manera intenta introduir-nos en aquest joc conceptual entre la fina línia que separa el bé i el mal dins del context d’una ciutat que ha perdut l’esperança. Com Batman contra el Joker a Gotham City, però en aquest cas a Sant Petersburg. 

En aquest sentit, la ciutat russa es converteix en un impressionant escenari. Però els responsables no volien vincular-lo amb l’arquitectura soviètica més enllà d’algunes localitzacions icòniques, per la qual cosa ens trobem davant una urbs completament distòpica on s’alternen els baixos fons i els gratacels, sense oblidar una de les ubicacions més delirants, la d’un casino amb motius orientals construït sota les ruïnes de la Perestroika. 

El director d’aquesta megaproducció exaltada és Oleg Trofim i aquesta és la seva segona pel·lícula després d’un drama esportivomusical sobre els amors entre una patinadora russa i un jugador d’hoquei en la qual també hi havia cançons. Aquí hi trobem temes de rock rus, entre els quals de la banda Super Collection Orchestra, també rap rus, el de Levan Gorozia. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El missatge final de la pel·lícula ha sigut molt qüestionat, sobretot al seu país d’origen, per considerar-se propolicia, tot i que els responsables han discrepat entorn d’aquesta opinió, intentant disminuir al màxim les referències polítiques per centrar el missatge en les desigualtats socials, presents a qualsevol lloc del món. 

En qualsevol cas, el que és clar és que, ‘Igor Grom contra el Doctor Peste’, resulta tan inclassificable com macarra. Un híbrid entre la superproducció i l’‘exploitation’, tan formulària en la seva aparença com friqui en el fons.