Álvaro Soler: «‘Magia’ és com jo: un dia faig una cosa i al següent una altra»

¿Què ha canviat de l’Álvaro Soler d’‘El mismo sol’ al que hi ha aquí parlant amb mi?

Han canviat un munt de coses. En l’àmbit personal, de confiança, de maneres de treballar... També en experiència, ja que he pogut viatjar i agafar molta experiència sobre l’escenari, en entrevistes, l’estudi... Per mi, l’important és continuar aprenent sempre. Durant la pandèmia he millorat les meves habilitats en guitarra i també he après a tocar nous instruments que comprava als països que visitava com la gaita colombiana o el cuatro veneçolà. De fet, es poden escoltar en algunes cançons d’aquest àlbum

Un primer àlbum que és, a més, el primer en què també apareixes com a productor

Jo havia produït abans, però quan vaig començar amb ‘El mismo sol’ ho vaig fer amb un grup de productors. En aquella època jo estava fins a dalt i ja no podia més. Per fer-ho bé es necessita passar el dia a l’estudi i entre la gira mundial, videoclips, entrevistes i produir... et pots acomiadar de la teva vida personal. Vaig pensar: Que bé, algú ho farà per mi i em traurà una mica de feina. Però em fa molta il·lusió posar-me de nou a produir.

¿Hi ha alguna nena preferida entre les 13 cançons noves?

‘En tu piel’ és la meva cançó favorita. M’encanta compartir moments i aquesta parla de com et soldes a una altra persona i arribeu a ser una. És una cosa que em representa al 100% i em vaig partir el coco per compondre-la i produir uns acords que no fossin els típics. Em vaig prendre el meu temps, perquè es mereixia la meva atenció. I n’estic molt orgullós.

Potser estem acostumats a l’Álvaro de música alegre, però ‘Magia’ té diversos temes «talla-venes». ¿Li és fàcil escriure sobre emocions negatives?

De fet, això és més fàcil. Als meus inicis jo només escrivia balades i cançons tristes. Quan vaig començar a escriure cançons amb més ritme, vaig veure que van tenir èxit i ara tothom em coneix com ‘El noi de l’estiu’, però, per mi, la música és lliure i l’important és que tingui sentiment i cor. Prefereixo mostrar més cares i sensacions.

A més, a ‘Despiertos’ el podem escoltar rapejar. ¿Té un raper interior?

[Riu] En aquell moment el vaig sentir, em va molar i el vaig incloure. Vaig dir: ¿Per què no?, i aquesta és l’actitud d’aquest disc. ¿Per què cal fer-ho tot tan quadriculat? Amb ‘Magia’ m’he obert a experimentar i per això el considero tan íntim. És bastant com soc jo, un dia faig una cosa i al següent una altra. Puc cantar en espanyol o un altre idioma, l’important és el sentiment que poses i transmets.

Parla 7 idiomes, entre ells japonès. ¿Podríem arribar a veure’l compondre en japonès?

Amb el japonès t’has passat [Riu]. En japonès no, però en francès sí. A ‘Té busqué’ canto en francès amb un vers que vaig escriure amb una amiga belga i a ‘Hawaii’ acabo en anglès. Simplement em va sortir en aquest idioma i vaig dir, ¿per què ho he de canviar? En alemany tampoc m’he atrevit de moment, perquè no em sona tan bonic.

També podem escoltar les veus dels seus germans, Paula i Greg. ¿És la música una tradició familiar?

Ni els meus pares ni els meus avis són musicals, però els tres hem sortit que ens encanta la música, toquem i cantem. Crec que és perquè a casa sempre hi havia música posada i hem mamat bastant art per allà. Molt Phil Collins, Elton John, Gloria Stefan, Juanes.... Tot s’ha quedat allà i va sortint. És una sort poder connectar amb els teus germans musicalment. I no se’ls ha d’explicar res, perquè tots dos canten formidablement.

¿Necessitava l’‘stop’ que li va proporcionar la pandèmia?

Sí. Jo ja havia planejat aquest ‘stop’ abans de la pandèmia. Volia fer projectes socials i vam ser a Kenya per ajudar gent que pateix desnutrició. Va ser bo tenir aquell moment i quan vaig tornar ens van confinar i em vaig poder dedicar al meu disc. Vaig aprofitar per fer-me un estudi a casa.

Notícies relacionades

El renaixement cultural d’Irlanda

George Eliot, la grandesa del talent

Els fans ja en demanaven la tornada. ¿Ha notat aquesta pressió?

Més que pressió, sentia les ganes de la gent. M’escrivien per dir-me que tragués alguna cosa, que necessitaven la meva música i això em va fer sentir molt feliç, perquè la meva feina agafa sentit. Quan em van treure els concerts em vaig sentir una mica inútil, però veure que la gent demana la teva música va ser increïble. Els vaig dir que tenia la cançó perfecta i vaig saber que ‘Magia’ havia de ser el pròxim senzill, perquè representa l’esperança que necessitem ara.