Ada Gonzalez: «No hi ha cap més meta que agafar-se a una barra cada dia»

¿Què representa per a tu actuar a Peralada?

M’he acostumat al públic de Romania i cada vegada que vinc aquí i ballo davant la família i els amics sento molta responsabilitat. També és una oportunitat per conèixer ballarins increïbles de grans companyies i altres espanyols que treballen a l’estranger. El nivell d’energia és altíssim mentre hi ha molta pressió. 

El 2016 vas ballar al Liceu a la gala del IBStage amb Xander Parish: ¿Què ha canviat des d’aleshores en la teva carrera?

Llavors feia que ballava tres anys en una petita companyia de Sibiu com a primera ballarina. Aquesta experiència em va ajudar a no morir-me de por i pujar a l’escenari del Liceu. Després vaig ingressar a l’Opera de Bucarest, on el nivell d’exigència és més alt, però també la lluita pels espectacles. Com a solista s’han de compartir tots els rols i trepitges menys l’escenari. 

¿Quin balanç fas dels cinc anys a Bucarest?

Ja acumulo sis rols principals i he tingut moltes oportunitats de pujar a l’escenari. No som competitius entre nosaltres, però està clar que alguns ballen més que altres. En tot cas, m’he acostumat a aquest ritme. 

Respecte a la pandèmia, ¿com s’ha viscut a Romania? 

Des de març a setembre l’Opera va tancar les portes i no teníem accés a l’estudi. ¡Vaig haver de fer ballet a la cuina! Vaig poder venir a Barcelona i anar a la meva escola, el Centre de Dansa de Catalunya. A poc a poc em vaig anar posant en forma i quan vaig tornar a Bucarest al setembre va resultar que encara no podíem actuar. Vam aconseguir ballar a l’abril, i a partir de maig vam fer un títol per setmana. 

¿Quines són les teves metes a nivell artístic?

¡Ja estic vivint el meu somni! Somiava arribar a ballar al nivell més alt possible i s’ha fet realitat. Per a mi no hi ha més meta que agafar-se a una barra cada dia. He fet els principals rols del repertori, però és cert que la idea que algú s’inspiri en tu per fer una coreografia és molt suggerent, però el que hagi d’arribar ja arribarà.

¿Què recomanaria als joves que estan estudiant dansa?

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Que es forgin una bona base abans d’anar a l’estranger. És un món molt competitiu i s’ha de ser fort i acceptar el rebuig. Si realment és la seva passió, que no s’enfonsin fàcilment, ni tampoc s’estanquin en un nom. Si vols ballar, s’ha de provar sort a tot arreu i no de deixar de treballar molt.