Juan Diego Flórez : «M’agrada que el Festival de Cap Roig s’obri a la lírica»

En conversa telefònica des de Viena, ciutat on resideix, Flórez es mostra entusiasta amb la tornada de la música en viu als teatres i festivals. Ja va poder degustar-lo quan a l’abril va tenir l’honor de reobrir l’Òpera de Viena amb la incorporació al seu repertori d’un personatge emblemàtic, el Faust de l’òpera homònima de Gounod. «Va ser una gran emoció per a tot el repartiment –assegura el cantant–, perquè després de tant temps de cantar sol en ‘streaming’ i sense públic en concerts i recitals, fins i tot òperes completes com ‘La Traviata’, aquest ‘Faust’ va ser meravellós. En els assajos, i a causa de la pandèmia, no sabíem si podríem fer funcions amb públic presencial, cosa que finalment sí que es va poder fer i va acabar sent un gran èxit. Per a mi va ser una doble satisfacció, ja que es tractava d’un personatge molt important en el repertori de tenor».

El cantant va més enllà en la seva evocació d’aquell retrobament: «També va ser increïble com ens va arribar l’energia del públic a la sala. Ens va quedar clar que, sense el públic, l’artista no pot donar el millor de si, perquè en la nostra feina la comunicació amb els que t’escolten és fonamental. Ho sents, ho veus, són allà. És com explicar un conte a algú i que aquest algú t’escolti, perquè això ho sents. Ja sabíem que en això nostre el públic és necessari, però ara ho vivim d’una manera molt especial. Més encara a Viena, on la música i l’òpera és una cosa quotidiana. El públic ho necessitava tant com nosaltres».

Nous reptes

Juan Diego Flórez va saltar a la fama com un dels més importants intèrprets de Rossini de la seva generació, un repertori que manté però que, per la lògica evolució de la veu que arriba a la maduresa i els anys, s’ha anat ampliant amb nous reptes, com són certs papers verdians –Alfredo de ‘La Traviata’ i el Duca de ‘Rigoletto’–, a més de rols paradigmàtics de l’òpera francesa. «Faust és un paper genial i que em va molt bé, té una música bellíssima i m’encanta. Era un repte que venia després de fer diversos personatges importants d’aquest repertori, com Romeo [a ‘Roméo et Juliette’, de Gounod], Werther [‘Werther’, de Massenet] i Des Grieux [‘Manon’, també de Massenet] i que difereix molt d’altres papers que he cantat, ja que té moltes notes greus extremes, gairebé baritonals. Hi ha una escena que el tenor canta amb un baix i un baríton i és el tenor el que dona la nota més greu, i això és una cosa que no es coneix. A més, és un paper que com a actor t’exigeix molt, perquè s’ha representar el personatge en diferents etapes de la seva vida, com a jove i avi, i això també és molt interessant».

En el seu debut al Festival de Cap Roig, els seus seguidors lírics podran disfrutar d’escenes operístiques molt populars que són autèntics ‘hits’, com l’ària principal de Werther, ‘Pourquoi em réveiller!’; la del Duca de ‘Rigoletto’, ‘La donna é mobile’, i la de Nemorino de ‘L’elisir d’amore’, ‘Una furtiva lagrima’, «a més d’una ària de Puccini molt bonica, que estic segur que agradarà molt», avança. «És que hem preparat un programa pensat expressament per a un festival que no és estrictament de música clàssica, i per això no serà excessivament operístic». «En aquest context –aclareix–, puc fer peces més lleugeres i conegudes, com a cançons napolitanes, o èxits de tots els temps, com a ‘Amapola’ o ‘Contigo en la distancia’».

Despertar interès

La idea és passar-ho bé i, de passada, poder despertar en aquest públic l’interès per l’òpera. «M’agrada que el Festival de Cap Roig s’obri a la lírica, però no s’ha de saturar amb un repertori gaire exigent. Hi ha temes que en aquestes situacions els pots cantar i són interessants per a un públic variat». No faltaran les propines, en les quals Flórez sol ser generós i en què sovint apareix amb la seva guitarra per meravellar el públic amb la seva veu d’or. «Sí, aquesta vegada també hi aniré amb la guitarra», apunta còmplice. I afegeix que és necessari «revaloritzar el repertori clàssic de cara al públic jove i a altres públics que no hi estan familiaritzats. És genial que es puguin incorporar aquest tipus de música en aquest entorn».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El tenor recorre a un record personal per apuntalar el seu argument. «A casa meva no s’escoltava òpera i fins que vaig escoltar per primera vegada una òpera, amb 15 o 16 anys, no vaig descobrir el que era una veu lírica i la música clàssica. Jo no vaig créixer amb l’òpera, ni l’escoltava». En la seva joventut el que li interessava era el pop i el rock, i en aquest repertori també va començar amb una banda. Fins que va descobrir que la seva veu donava per a molt més. «En el meu cas, la trobada casual amb la música clàssica em va canviar la vida, i això pot succeir en un festival com el de Cap Roig. Així es crea l’afició del demà, perquè aquesta és música profunda, que arriba al cor, a l’ànima».

Tot i que a la seva agenda encara no hi ha res tancat amb els diferents teatres espanyols respecte del seu nou repertori, sí que té dos concerts al país el curs vinent, al Teatro Real de Madrid, el 12 de setembre, i al Teatre Cervantes de Màlaga, el 31 d’octubre, per celebrar els 150 anys del coliseu andalús.