Antonio Orozco, una força serena a Cap Roig

Les cançons i la presència mateixa d’Antonio Orozco transmeten una força serena que, sense necessitat d’acudir als escarafalls ni de buscar la resposta excitada, remouen el públic per dins i se l’emporten molt lluny. Llargs i profunds onatges emocionals, els manejats pel cantant i compositor de l’Hospitalet, aquest dilluns a Cap Roig, a bord de cançons com ‘Hoy’, poderosa peça d’obertura, amb la seva invocació al «temps que ara és nostre».

Amb els seus últims discos, i en particular el recent i regenerador ‘Aviónica’, es diria que Orozco ha donat un tomb a la seva carrera, i que això seu cala més profund encara en una audiència que, a Calella de Palafrugell, es va mantenir en manifesta tensió anímica durant les gairebé dues hores d’actuació. Les noves cançons van causar estralls: ‘A vuelos’, que va interpretar endinsant-se en la platea, ‘Giran y van’ o ‘Seis segundos’, amb les seves marors internes alimentades per les cortines de guitarres, i en temps de bisos, la catedralícia ‘Entre sobras y sobras me faltas’, que va començar al piano i va créixer a tota banda.

Relacionar moments

Notícies relacionades

Anagrama es desvincula d’‘El odio’ i torna tots els drets del polèmic llibre a Luisgé Martín

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

Estrofes sofertes en la veu d’Orozco, amb inflexions que aquí i allà delaten el seu rerefons flamenc, apuntant al cel amb el seu braç tatuat. A propòsit de ‘Si quieres hablamos’, peça interiorista embarcada en una pujada mística, va indicar que ‘Aviónica’ és un disc que «parla de la vida, de tornar a començar», i va convidar a reflexionar sobre «la capacitat de la música de relacionar moments màgics». Els quals, potser, poden comportar ‘Qué me queda’ o ‘Te esperaré’, peces rockeres, amb els seus ‘riffs’ prestats de ‘Seven nation army’, de The White Stripes, que van culminar un ‘crescendo’ sense pauses amb vista al passat.

Orozco té ja més de dues dècades de carrera a la seva esquena i cap allà va apuntar en un cru ‘Devuélveme la vida’, acompanyant-se tan sols de la seva guitarra Gibson Les Paul, com a ‘Estoy hecho de pedacitos de ti’. Ampliant el concert respecte a aquells dobles passis diaris del maig al Sant Jordi Club, i esgrimint la pregunta retòrica («¿vosaltres no teniu casa?»), van caure ‘Una y otra vez’ i ‘Lo que tú quieras soy’, segellant el record últim d’aquest Orozco tendre i dur, conqueridor de cada assistent al detall, un a un, en l’horitzó del qual s’entreveu, per al 29 de gener, l’ascens al Palau Sant Jordi.