Pares tòxics a l'arena pop

Murry Wilson (The Beach Boys)

El patriarca dels Wilson va fer créixer el grup a base d’imposicions castrenses, intimidacions («sembleu marietes, no sabeu el que és treballar dur»), violència psicològica (li agradava extreure’s l’ull de vidre davant dels seus fills) i mastegots a tort i a dret. No va parar fins que el geni del clan, Brian Wilson, a qui sempre va desanimar tot el que va poder, li va cedir els seus drets d’autor (tot i que aquest els va recuperar anys després). Músic frustrat amb deliris de grandesa, va gravar un disc de discret record. Va morir el 1973 d’un atac al cor.

 

Marvin Gay Sr. (Marvin Gaye)

 Quan va fitxar amb Tamla Motown, el 1960, amb 21 anys, Marvin Gaye va afegir una ‘e’ al seu cognom (Gay) no només per evitar equívocs sobre la seva sexualitat sinó també per marcar distàncies amb el seu pare, reverend de l’Església Pentecostal, a qui va descriure com «un rei cruel i autoritari». Relació calamitosa, amb maltractaments en la seva infància i posteriors episodis de depressió. El clímax va arribar la vigília del seu 45è aniversari, el 1984, quan Gay Sr. va saldar una discussió amb el seu fill clavant-li dos trets mortals. El va sobreviure fins a 1998.

 

Joe Jackson (The Jacksons, Michael Jackson)

En una entrevista el 1993 amb Oprah Winfrey, Michael Jackson confessava el que havia sigut un secret a crits: el règim intimidador que el seu pare va imposar a tots els germans, els Jackson 5, a qui feia assajar a cop de corretja i els exigia que l’anomenessin Joseph en lloc de papa, i la figura del qual li va causar malsons des de petit. Tot i que el vincle es va suavitzar amb els anys (i Janet va defensar el seu honor: «em va impulsar a ser la millor persona possible»), Michael, mort el 2009, va excloure el progenitor del seu testament. Joe va morir nou anys després.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 

Luisito Rey (Luis Miguel)

Tal com va reflectir la sèrie de Netflix, la carrera de Luis Miguel va estar des del principi orquestrada pel seu pare, el cantant gadità Luis Gallego (més conegut com a Luisito Rey). Però més enllà d’aquest relat, que inclou el control dels seus idil·li adolescents, hi ha acusacions sòrdides: de subministrar-li cocaïna per aguantar el tragí promocional, d’estafar-lo amb les gires i estar darrere de la desaparició de la seva mare. El ‘sol de Mèxic’ va prescindir d’ell com a mànager a l’arribar a la majoria d’edat. Luisito va morir d’una pneumònia als 47, el 1992.