‘D’Artacán y los tres mosqueperros’, la nostàlgia es renova en 3D

Han canviat moltes coses des d’aquells temps. Els nens d’ara tenen moltes opcions audiovisuals a cop de clic. S’han acostumat a consumir contingut ràpid, el temps d’atenció ha disminuït fins a la durada d’uns segons, els que duren els clips de YouTube. L’oferta també s’ha diversificat fins a límits insospitats, per això Biern Boyd prefereix escapar d’aquest cercle viciós i apostar pel cine. 

«Ara la competència és impossible d’abastar», explica. «Des dels grans productes nord-americans als continguts per internet. Així que vam pensar que la millor opció era modernitzar el nostre producte a una escala més ambiciosa, és a dir, en format cine». 

Fa anys que el productor i el director Toni García treballen en aquest projecte que en general aconsegueix capturar l’essència de l’original, malgrat que s’ha adaptat als nous temps i s’ha rodat en 3D. «És una espècie de viatge per l’audiovisual al llarg de 40 anys», diu García. «Quan comença la pel·lícula el llenguatge narratiu és molt semblant al de la sèrie original i a poc a poc es va estilitzant fins que ens introduïm en una voràgine d’acció. Tot i que també hem introduït alguns ‘flashbacks’, confeccionats amb les tècniques d’aquell moment a tall d’homenatge».

En qüestions argumentals, ‘D’Artacán y los tres mosqueperros’ continua sent una ficció de capa i espasa amb intrigues palatines protagonitzada pel petit D’Artacán, Amis, Pontos, Dogos, la bonica Juliette, la pèrfida gata Milady i els brivalls el comte de Rocheford i el cardenal Richelieu. Res d’això canvia, però sí els matisos. «Volíem apoderar els personatges femenins», continua el director. «Abans Juliette era un personatge passiu i ara és el que mana. I Milady és una espècie de Catwoman. Són dues dones lluitadores que agafen les regnes del relat. Fora d’això, la història continua sent fidel a l’esperit d’Alexandre Dumas, només que adaptat a l’estil d’animació contemporani». 

Biern Boyd es lamenta del que continua costant aixecar una pel·lícula d’animació al nostre país i considera una vergonya que l’any passat només competís una pel·lícula, ‘La gallina Turuleca’, al Goya en aquesta categoria. «Som els germans pobres de l’audiovisual i ens intentem adaptar aquestes condicions, però són molt penoses i miserables». Malgrat tot, s’enorgulleix que el seu nou ‘D’Artacán y los tres mosqueperros’, malgrat tenir un pressupost ínfim en comparació amb les produccions de Hollywood (8 milions d’euros), llueixi tan bé. «És a anys llum de qualsevol pel·lícula de Pixar, no ens enganyarem, però crec que ens ha quedat digna». 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A les sèries de Biern Boyd (que, malgrat els seus cognoms francès i escocès, és mallorquí i va créixer a Barcelona) la música sempre ha sigut un component fonamental. Tots recordem la capçalera de ‘La vuelta al mundo de Willy Fog’, interpretada per Mocedades, el tema principal de ‘David el Gnomo’ i, per descomptat, el «Eran uno, dos y tres / los famosos mosqueperros / i el pequeño D’Artacán / siempre va con ellos». No podia faltar una picada d’ullet a aquest ‘hit’, tot i que també s’ha reforçat tot el treball d’orquestració de la pel·lícula convertint-se en un dels seus punts forts. 

Abans de la seva estrena a Espanya, el nou D’Artacán s’ha venut a 35 territoris i ha sigut número u a Portugal. Per als responsables ja és tot un èxit, sobretot en temps de pandèmia en què la situació de la indústria del cine passa per un moment crític. Com diu Biern Boyd, ara més que mai, la nostàlgia rejoveneix.